Últim dia d'identitat i territori

El passat 20 de desembre, va ser l'últim dia de presentacions dels treballs d'identitat i territori. Per tant, això volia dir que podríem observar un gran canvi amb les primeres presentacions que es varen fer.
Van sortir temes diversos. Un de les "Illes Balears" va ser molt original, ja que ens el van presentar en forma de conte. Una idea molt original que encara no havia sortit en cap grup, així doncs, podríem dir que va ser una innovació que van aportar al grup.
Un altre que també va estar molt ben presentat, va ser el del grup de la Neus López. Ens vam transmetre moltes emocions, tot fent-ho d'una manera dinàmica i divertida. Fent-se preguntes entre elles, sense utilitzar sempre el mateix to de veu. Parlaven d'un poble de la Cerdanya el qual anaven molt sovint des de que eren petites.
Durant les dues hores de classe, van sortir temes diversos tots molt ben presentats i interessants. Ens van transmetre sentiments i emocions. Cada un a la seva manera.

Al final de la classe, un cop acabades les presentacions, vam resoldre dubtes de cara a l'examen. En Jordi Simón i la Rosa Soler ens els van contestar molt amablement, com també van afegir coses que ells creien interessants que hauríem de saber de cara a l'examen i a les correccions.

Crec que amb aquest treball hem aprés com hem de parlar en públic a l'hora de fer una presentació. No només amb el nostre treball presentat, sinó també amb el de les altres companyes. D'aquesta manera, hem pogut aprendre d'elles, veient quines coses han fet bé i quines altres tenien més fluixes.
A mi personalment m'ha agradat molt fer aquest treball. Tot i que ens ha costat, era un tema que ens agradava molt a les tres i penso que hem fet arribar els sentiments que a nosaltres ens provoca el mar. I també hem aprés a com millorar amb l'ajuda de la Rosa Soler, el Jordi Simón i els companys.
Com que serem mestres és important que sapiguem parlar en públic, i aquest treball n'és un bon començament per saber cop parlem i què és el que hem de millorar.

Els canals RSS

Al començament de curs, vam parlar dels canals RSS. Són uns canals que ens produeixen informació d'altres pàgines web d'interès o blogs, sense la necessitat de visitar-les una per una.

Tot seguit, us adjunto un vídeo on parla molt bé dels RSS.

Gestió de bookmarks

Al començament de curs a classe de GTIC, vam parlar amb en Jordi Simón sobre la gestió de bookmarks. Són els favoritos on guardem les nostres etiquetes.

El Delicious per exemple, és una eina, un complement de favoritos que vam treballar a classe.

Avantatge: pots consultar els teus favoritos estiguis on estiguis, ja que és un programa on line. I d'aquesta manera, les pàgines web de favoritos, no se't acabaran borrant, no les podràs perdre, com pot passar en l'ordinador i d'aquesta manera saps que sempre les tindràs allà. També és una bona eina, ja que si una persona busca una pàgina d'interès que tu tinguis allà, aquella persona pot veure els teus favoritos i accedir a la pàgina d'interès.

A continuació us adjuntaré un vídeo on ens ensenya molt bé què és el Delicious:



Foto: http://spanish.fastrackmedia.com/blog/post/las-ventajas-de-delicious-el-sitio-para-guardar-y-compartir-enlaces-favorit

Identitat i territori penúltim dia

Dimarts 13 de desembre moltes companyes van presentar-nos el seu treball d'identitat i territori. Vam poder observar una notable millora respecte la setmana anterior. Per tant, setmana darrera setmana els treballs anaven sortint millor, gràcies als consells de la Rosa Soler i en Jordi Simón.
Van utilitzar molts vídeos on mostraven sentiments i emocions. Ho duien totes molt ben preparat, es demostrava que ho havien treballat molt bé.
A mi, em va agradar molt una que parlava sobre els nens d'Àfrica, concretament en una regió on eren molt pobres i no tenien aliments ni aigua. D'aquesta manera, ens van fer adonar-nos i conscienciar-nos de lo malament que ho passen en altres països, i els pocs recursos que tenen. Per tant, podem arribar a adonar-nos com de bé que vivim aquí.

També em va agradar molt un altre treball que anava sobre els somriures. És un tema molt alegre i positiu, que potser la gent no valora molt els somiriures, però és importantíssim en les persones. Ens van dir que "20 minuts de rialles suposa el mateix exercici pel cor que 3 minuts remant". Tanmateix, podem dir que riure és molt bo pel cor. I quan una persona està contenta o no, canvia molt. Per tant, sempre hauríem de somriures a la vida. Tot seguit us adjunto el bloc de la Cristina Villaronga, on parla del seu treball d'identitat i territori.

Deixant de banda aquests dos, també en hi havien molts altres més, els quals transmetien molt bé les seves emocions i sensacions. Això, podríem dir que tots estaven molt ben preparats i treballats, amb grans suports TIC i una correcta presentació.

Foto: http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Big_smile.png

Última sessió de recitació de poesia

Divendres 16 de desembre a classe de COED, vam realitzar l'última sessió de recitació de poesia. Érem molt poques, això afavoria per les que havien de recitar el poema. Tot i que els nervis eren presents. Per tant, la Rosa Soler amb l'ajuda de l'Elena Ibáñez, va iniciar la classe amb uns bons exercicis de respiració. Ens preguntà si volíem aportar algun nou exercici de respiració que nosaltres sabéssim, i així afavorir l'exercici que estàvem realitzant.
Un cop ja estaven totes preparades, vam començar. Algunes estaven nervioses, per això no els va impedir de fer una gran recitació. La Laia Castellnou, però va fer una gran actuació, es va fer molt seu el poema, tanmateix a totes ens va arribar molt més i ens va agradar.
Abans de començar la classe, durant la setmana, vaig anar sentint moltes de les companyes recitant la seva poesia entre classe i classe, o en el ferrocarril. La Nerea Capitán, n'és una d'elles. Tot i que els va inveir un nerviosisme durant tota la setmana, van saber fer-ho d'allò més emotiu.
Novament van sortir poesies molt maques. Per tant, vaig poder comprovar la diversitat de sensacions i emocions que pot moure una poesia. Ara, cada vegada que vegi o senti una poesia me'la miraré amb uns altres ulls. Ja que pot arribar a descriure i interpretar uns sentiments amb els quals et sents molt identificada, i alhora unes paraules adequades.
Tot seguit, vam mirar el bloc de la Cristina Villaronga, parlant dels seus punts forts, les coses a millorar, o remarcant els encerts.
Finalment, al ser l'últim dia de classe de COED, vam haver de descriure una companya. Jo vaig descriure a la Laia Castellnou com una persona carinyosa, afectuosa, amable. La qual es preocupa pels altres, sap com ajudar-los. És molt responsable i li agrada portar la feina al dia. Sempre té un somriure per a tu. I es fa estimar.
Amb totes les descripcions, vam poder notar com ara al coneixens més, introduímen més sentiments i qualitats del caràcter d'aquella persona.

Portals educatius

Dijous dia 15 de desembre, a classe de GTIC vam estar parlant de dos portal educatius com són l'XTEC http://xtec.cat/ i l'EDU365 http://www.edu365.cat/. L'XTEC és una pàgina web dedicada més cap als professors amb diversos projectes, activitats i jocs per a fer als infants. Podem llegir les notícies d'aquest portal a través dels canals RSS, que ho llegirem en el google reader.
En canvi l'EDU365 està més enfocada cap als alumnes i pares amb més jocs i activitats, que ells mateixos poden realitzar des del portal informàtic.

Tot seguit,  la Mireia Garcia i jo, vam escollir un projecte de l'XTEC, anomenat Rondalla, terra de contes. Dijous dia 22 de desembre, haurem de fer la presentació a les companyes, perquè elles n'estiguin informades d'aquesta activitat interessant per a nosaltres. L'objectiu és introduir les competències TIC desenvolupant l'expressió oral, l'expressió plàstica, musical i potenciant a la vegada la creativitat. Consisteix en representar un conte  amb tota la classe, i amb l'ajuda de diferents escoles que participin en el mateix projecte.

Glogster

Dijous 2 de desembre a classe de GTIC vam treballar amb diferents programes, un d'ells és el glogster, una eina per fer murals digitals. On hi podem posar-hi música, vídeos o bé textos desplaçables.L'avantatge que té, és que tu mateix pots canviar i modificar tots els canvis que vulguis, tant com afegir-hi coses noves com per treure-hi altres. Trobem moltes plantilles i eines diferents per a poder crear murals de tot tipus, originals i creatius, ben fàcilment.
Tot seguit us adjunto un vídeo on explica com funciona el Glogster.

CMAP TOOLS

Dijous 1 de desembre a classe de GTIC vam estar treballant amb el CmapTool, la creació d'un mapa conceptual que ens pot ajudar a organitzar els nostres coneixements i ampliar la nostra perspectiva en relació a un tema.
Per realitzar un mapa conceptual, primerament, hauríem de fer una llista i ordenar-la cercant els connectors entre les idees. Finalment dibuixarem el mapa de forma clara, entenedora i coherent.
La construcció d'un mapa conceptual és doncs un procés intel·lectual que facilita un aprenentatge significatiu en la mesura en que ens ajuda a integrar els nous coneixements en els nostres esquemes mentals.

Jo he fet el meu mapa conceptual amb l'ajuda del CmapTools un programa gratuït creat per l'Institute for Human and Machine Cognition, del dinar de Nadal.

A continuació, us deixo una pàgina web gratuïta on podeu descarregar el CmapTools: http://www.softonic.com/

Finalment us adjunto un vídeo on explica molt bé com d'utilitza el programa CmapTools.

Tercera sessió de recitació

Avui divendres 9 de desembre, a la classe de la Rosa Soler (COED), unes quantes companyes ens han recitat els seus poemes. Al començar la classe vam fer uns exercicis de respiració, per tal d'intentar controlar els nervis i estar més tranquil·les. Respirant a poc a poc. La Irene Budi ens ha ensenyat una tècnica nova, per respirar bé, a poc a poc.
Tot seguit, per ordre de llista, com els últims dies, les meves companyes van començar a recitar les seves poesies. Estaven molt tranquil·les, excepte d'algunes, però en general totes ho han fet molt bé. Han sortit poemes molt bonics i de diferents temes. Altres poemes repetits, que ja havia recitat alguna companya, però molt bonic, perquè no tothom els diu de la mateixa manera.
A mi en especial, m'ha agradat molt el poema que ha dit la Neus Lopez, a més a més ha sabut recitar-lo de manera pausada i tranquil·la, que l'ha fet molt més entenedor.

A continuació, com les altres setmanes hem mirat blocs de les companyes.
Hem parlat de fe referència al que diem o pensem fora de la classe.
La nota que trèiem.
I aprofundir més en els temes del quals parlem.

Per acabar, voldria dir-vos una frase que ens ha dit la Rosa Soler a classe, la qual m'ha agradat molt i penso que és molt encertada.
"Les bones idees venen quan deixes de pensar-hi."

Identitat i Territori

Dimarts 29 de novembre, el meu grup, la Mireia Garcia i la Carmen Coines, vam haver de presentar el nostre treball, titulat: El mar, una manera de viure. Tracta sobre el mar, pel fet que les tres vivim i hem crescut en pobles costers, i per tant, el mar ens ha ajudat i ensenyat a créixer. El mar ens transmet un munt de sentiments i emocions, vivències i experiències, que hem volgut compartir amb tota la classe.

Vam utilitzar les eines del power point per fer la presentació, on hi vam introduir imatges i vídeos. Els mostrarem a tota la classe, que és el mar per nosaltres, compartint aquest sentiment. També vam parlar una mica dels mars dels respectius pobles. Sitges en el cas de la Carmen, i Calella en el cas de la Mireia i meu.

D'aquesta manera volíem mostrar, com hem viscut diverses experiències i moments de felicitat en el mar, des de petites fins ara de més grans. I com sempre hi es present a la nostra vida.

També vam poder veure moltes altres i diverses presentacions de temes, com els dibuixos animats, la neu, el temps, Hortsavinyà, en els quals vam poder notar-hi un gran canvi amb els de la setmana passada. Treballaven moltes emocions arribava més als oients, utilitzaven grans eines per presentar el tema. Estaven molt ven treballats i elaborats.

Foto: platja de Calella

Fluxogrames

El dijous dia 1 de desembre de 2011 a classe de COED vam estar parlant del fluxograma. És una representació gràfica de la seqüència d'activitats d'un procés. Molts mestres utilitzen aquesta eina per ensenyar a els alumnes com un bon mitjà per aprendre i practicar amb: Presa de decisions, resolució de problemes, planificació, organització, destriar la informació essencial de l'accessòria, definició d'ordres i instruccions, compliment de normes i estructures,...
A l'assignatura de GTIC hem utilitzat una eina on-line anomenada Gliffy que podeu trobar a: http://www.gliffy.com/
A casa, havíem de crear un fluxograma amb els passos de com travessar una cruïlla. Abans, he agut d'experimentar totes les eines que podem trobar en el gliffy, com la diferent simbologia molt definida, ja siguin quadrats, cercles per destacar, etc. També les diferents línies per enllaçar una idea amb una altra. I finalment, exportar-ho a jpg i penjar-ho al blog.
Penso que és una gran eina de gran ajuda a l'hora de representar idees molt complexes, les quals poden quedar ben enteses amb una clara estructuració.

Seguidament, us ensenyo el meu resultat.

Finalment, us adjunto un vídeo on parla dels fluxogrames.

Recitació de poesia

Ahir, 2 de desembre de 2011, a classe de COED vam haver de recitar el poema que haviem escollit, davant de tota la classe. No erem totes les que haviem de recitar-lo, però a mi em tocava aquell dia.
Abans de sortir, la Rosa Soler, ens va fer unes repiracions que haviem de fer per tal de relaxar-nos. Al començament vaig passar una mica de nervis, però cal al final mentres l'anava dient, ja em vaig sentir més segura.
Totes ho van fer molt bé, es notava que ho duien preparat, i van sortir poemes molt bonics. A continuació us vull ensenyar un poema que va recitar l'Helena Guirao, maquíssim que em va arribar molt i crec que ens va ficar la pell de gallina a tots.

Tinc Alzheimer

Poema de Salvador Riera

Si em veus i te n'adones que no hi veig,
Mira'm
Si em veus i te n'adones que no hi sento,
Parla'm
Si em veus i te n'adones que quequejo,
Escolta'm
Si em veus i te n'adones que no et puc tocar,
Toca'm
Si em veus i te n'adones que em costa moure'm
Mou-me
Si em veus i te n'adones que he caigut,
Aixeca'm
Si em veus i te n'adones que tremolo,
Abraça'm
Si em veus i te n'adones que ploro,
Deixa'm plorar
Però no deixis mai de mirar-me, de parlar-me, d'escoltar-me, de tocar-me, de moure'm, d'aixecar-me, d'abraçar-me.
I pel damunt de tot,
No deixis mai d'estimar-me.

A continuació, tres companyes van ensenyar el seu blog els quals vam comentar entre totes les coses bones i possitives, els errors, i les coses en les que s'havien de millorar.
Hem d'aprofundir en els temes tractats a classe.
Posar noms i cognoms amb permis.
Vigilar l'ortografia, la coherència i la cohesió.
Fer una refelxió de lesexperiències, les espectatives.
Recordatoris.
Especificar sempre el dia del qual estem parlant.

Mirada educativa

Avui, 29 d'octubre, a Seminari he comentat la meva mirada educativa.

En aquesta fotografia, on es veu a una persona llençant peles de mandarina al terra, he volgut expressar que tots junts hem de fer un esforç per mantenir els carrers de la ciutat nets. Però és una feina que hem de fer conjunta, en equip.

D'aquesta manera, ho he relacionat en que des de petits hem d'aprendre a treballar conjuntament en equip, perquè a part d'aprendre a respectar-nos mútuament, aprendrem dels altres. I si nosaltres no col·laborem la feina feta en grup no serveix de res, ja que hi haurà un que espatllarà tot el de la resta.
Per acabar he volgut citar una frase de "Xarxa Territorial d'Educació Infantil a Catalunya" del llibre Documentar, una mirada nova. En la pàgina 50 on diu "[...] sembla que el seu repte és tot un altre: pujar per la rampa de baixada, això sí, ajudant-se l'una a l'altra." Aquí podem veure com amb l'ajuda entre elles aconsegueixen l'objectiu, que és pujar tots al tobogan.

PREZI

Dijous 24 de novembre, a classe de GTIC, vam estar parlant sobre el Prezi. Un programa que s'utilitza per suggerir i treballar amb metàfores visuals. On es plasma la realitat de la què vols parlar, és un mapa general de tota la informació.
Les principals característiques que hem definit a classe són les següents:

• És un entorn de treball on-line.
• És gratuït i té una versió educativa.
• Podem editar/compartir col·laborativament.
• Tenim diferents modalitats de privacitat. Per exemple podem copiar i modificar prezis d'altres persones.
• És un entorn multimedial.
• Podem treballar a partir de metàfores visuals.
• Permet mostrar plans generals i focalitzar en parts concretes.
• Els frames ens permeten definir parts.
• El path permet estructurar l'ordre dels frames.
• En prezi treballem sobre un espai en blanc. No hi ha diapositives com en PP
• El seu ús és senzill.
• Prezi treballa amb tecnologia flash.
• Solament podem canviar la plantilla però no el tipus de lletra o el fons.

Tot seguit us adjunto un vídeo que ens parla del prezi:



Per finalitzar, us mostraré una petita presentació que vaig realitzar a calsse, per tal de començar a familiaritzar-me amb el prezi.

GITC on Prezi

Documentar una miada nova

A seminari vam estar parlant sobre el llibre de Documentar una mirada nova, Xarxa Territorial d'Educació Infantil a Catalunya.
Vam comentar diverses parts del llibre que ens van semblar interessants com per exemple, que ens diu que la manera d'aprendre de cada nen és diversa. Que per aprendre cal temps per resoldre un repte. És un llibre on hi apareixen moltes imatges, i podem veure com els nens descobreixen i experimenten amb diversos materials. Com s'ajuden entre ells per baixar un tobogan. Com juguen amb les obres que creen el seu cos.
Com prenen la responsabilitat de para taula, de sentir-se importants i valorats. La manera de jugar amb al mirall, al veure-s'hi reflectits. La complicitat d'ajudar-se entre ells (a menjar o a posar-se el pitet).

Per què documentar i què vol dir documentar? Per millorar i recordar el que han fet   

els nens. Ens permet diverses maneres d'observar, de créixer. Un interès específic, que requereix un acte de consciència.
Documentar per poder compartir, sabem si els altres funcionen igual que nosaltres. Reflexionar conjuntament. Si observem nosaltres podem documentar i desprès interpretar.

http://www.rosasensat.org/editorial/llibres/colleccions/?colleccio=Temes+d%27Inf%E0ncia&view=373

POEMA de Josep Sabaté i Massa

Fa dos divendres, el dia 12 de novembre, haviem de portar un poema per recitar-lo a classe.

AQUEST MAR QUE TINC PRESENT CADA DIA

Quin goig que em fa de contemplar aquest mar

que tinc present des del matí fins a la nit,

quan obro la finestra en clarejar

o quan la tanco a l'hora d'anar al llit.

Aquest mar blau que tinc per companyia,

que es mostra diferent matí i tarda,
que a cops està tranquil, ple d'harmonia,
i en altres moments et fa sentir basarda. 
                                                                                                

[...] I no esperis d'ell un sol miracle.

Quan posa geni, deixa'l esbravar;

un cop calmat, es sentirà culpable

i novament et deixarà estimar.

Josep Sabaté i Massa

SABATÉ I MASSA, J. Obra literària. 1a ed. Cerdanyola del Vallès: Montflorit, 2007.

He escollit aquest poema, perquè reflecteix molt bé el que significa el mar per mi. Un mar que sempre ens fa companyia, sempre està allà. No el trobem igual en tots moments, però sempre ens deixa estimar-lo.

Foto: Moyan Brenn (fliker)

GIMP

Dijous dia 10 de novembre a classe de GTIC vam retallar, escalar i retocar una imatge a partir del programa Gimp. Les característiques més importants d'aquestes imatges són:
- La grandària. La quantitat de píxels que té la imatge, calculant-ho amb la quantitat de píxels  horitzontals multiplicat pels verticals.
- El pes. El que ocupa la imatge en memòria. Mesurat en Bytes.
- La profunditat de color. Nombre màxim de colors que pot arribar a tenir la imatge.
- La resolució. Relació entre el nombre de píxels i l'espai físic que ocupa.

Les dimensions que té la imatge, és la grandària. Quan més qualitat i més pes, més píxels tindrà la imatge. De la mateix manera que quan més píxels, més qualitat tindrà la imatge. Tot i què depèn molt del fotògraf i de la càmera.
La imatge quan la gravem en el fons estem gravant molts punts de colors (profunditat de colors. Molts o pocs colors).

Resolució: com distribuir els píxels en una quantitat d'espai. És la relació entre el nombre de píxels i l'espai físic que ocupa.

A continuació, faré el que hem fet a classe.

- Imatge original:

- Retallar: per fer-ho, hem d'anar a "Heramienta de recorte", rel·leccionar la part que volem, i seguidament apretar "Intro" per tal de que tota la resta de la fotografia desapareigui i ens quedi només la part que voliem.

- Poca qualitat: hem tornat a obrir la imatge que haviem retalalt anteriorment i al guardar-la hem posat que la qualitat sigui de poca (20). Tot seguit l'hem comprimit a 800 megapíxels, anat a "Imagen", "Escalar la imagen". D'aquesta manera, l'altre pesa deu vegades més, degut a la quantita de píxels.

Windows Movie Maker

Dimarts 8 de novembre a classe de GTIC vam utilitzar el Movi Maker. Vam haver d'agafar un vídeo de la Blanquerna i retallar-lo, modificar-lo, de manera que durés 1 minut. Per tant, vam treballar amb el llenguatge audiovisual, on hi ha les 3 N bàsiques que són: el so, la imatge i el vídeo.

El vídeo l'utilitzem per transmetre emocions als que l'han de veure. Com vam veure l'altre dia amb els dos exemples de vídeos (el que treballava amb l'hemisferi esquerra, i l'altre l'hemisferi dret). D'aquesta manera, hem de crear sempre vídeos que ens transmetin emocions i sentiments.

Per començar el que vam fer és arrastrar el vídeo original al programa de Movie Make. Un com allà, vam aprendre a retallar i eliminar parts del vídeo que no volíem, tot prement a edita, divideix. Un com dividida la part que no volíem la seleccionavem i la suprimíem. També el que podíem fer amb aquesta part del vídeo era moure-la. Posar-la al començament o entre mig d'una altre seqüència.

Després vam treballar les "animacions", com fer aparèixer les diferents parts del vídeo de maneres diferents, de manera que apareixes la imatge per la dreta, per l'esquerra, difuminada, amb bombolles..., creant diferents efectes viduals. També hem hagut d'afegir-li una música que està guardada en la mateixa carpeta on guardem el vídeo. Per la música vam anar a: vídeo i afegir música. I per treure la veu de la gent que parla: edita, volum de vídeo.

Per anar acabant, vam afegir en algunes seqüències el nom de les parts de Blanquerna, com la biblioteca, l'entrada, etc., anant a: inici, llegenda. Per afegir els crèdits i el títol: inici títol, i inici, crèdits. Un cop finalitzat el vídeo el vam guardar: desar la pel·lícula en definició estàndard. I aquest n'és el resultat.

I acabat el vídeo, vam haver de penjar-lo al YouTube

La comunicació digital

Divendres dia 4 de novembre, a classe de COED, vam veure una entrevista de la Generalitat de Catalunya a Guillermo Orozco que seguidament en vam parlar i comentar. Ens deia que hi ha coses que no aconseguim veure a simple vista. El que veiem a la televisió és una imatge, no és la realitat.
A l'escola i a casa amb la família és el més important, els nens viuen en aquests dos escenaris. És qüestió de responsabilitat. El que fem o no a l'escola o a la família incideix en la imatge. Les audiències estan educant a partir del que veuen. Com allò que veiem és producte d'unes decisions, una presa de treball. Hi ha una despresa del potencial de les televisions. No s'està dotant la part psicopedagoga. A la imatge no se li dóna un valor significatiu, és com un complement del que diu el mestre.
Per haver nascut a l'era digital no vol dir que ja es sàpiga utilitzar les noves tecnologies. Per entreteniment enviem molts i molts missatges, i arribem a ser crítics d'allò que veiem.

Tot seguit, vam veure uns quants anuncis i darrerament els vam anar analitzant. Un dels que vam veure és el de Galerias, on la música, les imatges en moviment, l'acció, el punt de passar del silenci al caos, de l'avorriment a l'alegria. El tractament de les llums i les ombres. Fa que ens transmeti unes emocions, amb l'objectiu de persuadir. Fer un anunci que cridi l'atenció, tot anunciant roba bona, de qualitat, veient que els nens estirant-se, anat per terra, corre, i mullar-se no els passa res.
 Hi ha anuncis que ens criden l'atenció perquè tenen algun toc d'humor i això fa que la gent en parli més o en presti atenció. Per en hi altres que juguen amb els sentiments de les persones, utilitzant imatges que poden ferir, com és el cas de l'anunci: Oh Brother, on juga amb el sentiment de la família per anunciar un cotxe. Coses que no tenen molt a veure, però ho utilitzen per cridar l'atenció.

Power Point

Dijous passat 3 de novembre, a classe de GTIC, vam estar parlant dels power point. Abans, però, unes companyes ens van ensenyar la pàgina que havien modificat del la Wikipedia.
Tot seguit, vam veure un power point on hi havia un poema d'una impressora. En el que ens podíem fixar, primer que no hi havia cap imatge, segon era amb el fons negre i les lletres blanques per destacar, excepte les lletres grises de l'autor i la citació, ja que no es volia destacar tant. En aquest tipus de power point, el que podem treballar és el contingut, els verbs i el significat de les paraules.
Contraposat a aquest, vam comentar d'un poema que parlava del mateix que abans, però cridava més l'atenció i arribava a l'espectador de manera diferent. Era una fotografia de la impressora que descrivia el poema, primer una companya va llegir el poema en veu alta i al acabar va aprèixer un so i la imatge de la impressora.
Amb aquest dos power points, veiem les diferències que poden haver-hi en diferents power points. Havíem de llegir l'article de 12 PROPSTER D'ÚS CREATIU I MULTIMEDIAL DEL PROGRAMA POWERPOINT, de Jordi Simón, on entre altres coses ens parla sobre l'ús tradicional, i l'ús creatiu. Els d'ús tradicional, són els que tenen molt de text, on l'alumne pot prendre apunts i no és perd, tot i que sovint hi ha molt de text, i el mestre no explica sinó que llegeix. Els d'ús creatiu, en canvi, són els que no tenen tanta lletra, sinó que més aviat hi apareixen moltes imatges i so. D'aquesta manera l'educador ja no llegeix el que apareix en el power point, per tant li facilita el discurs i el que vol transmetre.



És important afegir animacions, i crear power points on els nens hagin de relacionar coses per tal de crear un diàleg amb ells mateixos. Per exemple: el gat és un animal salvatge? L'elefant no és salvatge? També són importants els que tenen hipervincles, fa que treballin la lògica i relacionin, per exemple: les granotes volen? sí (sortirà; malament), no (sortirà; bé). Els que són creatius transmeten emocions, dolor, tristesa, pena. Transmeten un missatge clar.

Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat

Divendres 27 d'octubre a classe de COED, tot i parlar dels 6 primers capítols del llibre de RUBIO, J.; PUIGPELAT, F. (2007). Com parlar bé en públic. Ed. Mina. Barcelona, ja que els havíem de dur llegits i amb els corresponents apunts, el qual us en faré un resum complet de tot el llibre un cop estigui tot llegit i treballat. A classe vam parlar de com hem de parlar en públic, en una conferència o en una exposició. Què és el que hem de fer per cridar l'atenció del públic i que ens escoltin.
L'estructura del discurs es basa en tres parts: primer de tot la introducció. On es presenta el tema i els objectius, l'orador aporta recursos per tenir seguretat, per començar bé. Hem d'aprofitar que el públic està en el nivell més alt d'expectació. A continuació, trobem diferents maneres de començar. Podem fer un comentari breu sobre el títol del tema. Presentar el objectius, per tal de centrar l'atenció dels oients i motivar-los. També podem presentar el guió del que parlarem, i fer preguntes per anticipar-nos al tema.
Podem mostrar alguna notícia o dades recents per tal de documentar als oients, com també podem explicar alguna anècdota ben escollida i que condueixi al tema.
La segona part del discurs és el desenvolupament. La selecció i l'ordre de les idees segons l'objectiu del discurs, ja sigui per a informar o per a convèncer. És la part en que l'orador comença a baixar l'atenció.
I finalment la conclusió, on l'orador tornar a mostrar interès ja que percep que el discurs s'acaba. Es tracta de tancar el discurs, sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge. Deixar una bona impressió final.
Tot seguit, tenim diferents fórmules per ha realitzar el tancament; podem repetir la introducció, resumir els punts principals, anunciar un esdeveniment futur, fer una promesa o apel·lar als sentiments. El llenguatge que hem d'utilitzar ha de ser neutra, precís i accessible, cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes, i són necessaris els connectors lògics que cohesionin el discurs i els marcadors textuals.           

Foto: EFE                                   

Educació audivisual

En l'última classe de GTIC, dijous 27 d'octubre, vam parlar sobre el primer capítol del llibre vídeo i educación: FERRÉS, J. (1992). . Ed. Paidós. Barcelona. Per treballar el llenguatge audiovisual.
Per començar una companya va anar anotar en el word de l'ordinador que projectava a la pantalla, tot el que anàvem comentant. Vam parlar dels dos hemisferis: el dret i l'esquerra.

Hemisferi esquerra	Hemisferi dret
Controla la part dreta del cos	Controla la part Esquerra del cos
Desenvolupament lineal, lògic i racional	Construcció de fragments no verbals
Lectura, escriptura, càlcul	Emocions, creativitat, intuïció
Extraiem una idea	Extraiem una sensació
Anàlisi gramatical i lineal	Contemplen una imatge
A l’escola funciona aquest hemisferi	En els anuncis funciona aquest hemisferi

L'esquerra, controla el costat dret, la lectura, l'escriptura, el càlcul, l'aritmètica, la classificació i la lògica. Regeix les funcions lligades amb el llenguatge i l'abstracció. El desenvolupament lineal, lògic i racional del pensament, operacions d'anàlisi i sintaxis. És l'hemisferi intel·lectual, analític.
En canvi l'hemisferi dret controla el costat esquerra del cos, el reconeixement immediat del rostre, la distinció i el record de les formes, la reconstrucció mental de conjunts a partir de fragments. Regeix les funcions especials no verbals, amb la major sensibilitat per les coses acústiques. És l'hemisferi emocional, intuïtiu, creatiu, sintètic.
L'hemisferi dret treballa amb les emocions, i és al que estem més acostumats. És amb el que més ens relacionem, i té a veure amb els mitjans de comunicació (facebook). I l 'esquerra que funciona més per la informació, idees i conceptes, és amb el que funcionem més a l'escola. Però només un 4% de les informacions que rep el nen a l'escola li és útil.

Tot seguit, i per acabar, vam veure dos vídeos. El primer no utilitzava un llenguatge audiovisual, un vídeo que moltes escoles posen als seus alumnes, però del qual no se'ns queda molta informació, ja que treballa amb l'hemisferi esquerra:

http://www.youtube.com/watch?v=L_7f-k9sq7U

En canvi l'altre vídeo treballa el llenguatge audiovisual; la simpatia, la tendresa, la coordialitat, el companyarisme, ens sugereix emocions.

Descripció de la Sandra Villa

Ahir dimarts 25 d'octubre, a classe de CODE havíem d'entregar la descripció que cada una havia fet d'una companya. Consistia en fixar-nos en alguna cosa que ens crides l'atenció, com per exemple que portés cada dia unes sabates diferents, o en les seves mans... i a partir de la imatge descriure aquella persona.
Vam omplir les parets de l'aula amb les fotografies que cada una havia fet, com si fos una exposició. Seguidament, vam anar passant per totes les imatges amb el seu títol corresponent a la fotografia. I cada una va anar explicant el que ha volgut transmetre en la seva imatge, i el que ha volgut destaca de la persona, el que li ha cridat l'atenció.

A continuació us deixo la meva descripció de la Sandra Villa:

Les mans ens endinsen al cor

Ens obra pas a la seva personalitat la seva manera de ser.

 

Les mans són una part del cos la qual diu molt de cada persona, de la seva personalitat i manera de ser. Ens ajuden a conèixer més als altres. Normalment quan volem transmetre una idea o comunicar un estat d’ànim utilitzem les mans per ajudar-nos amb les paraules.      

                                                                

La Sandra és una persona molt expressiva, mostra la seva personalitat tal com és. Té unes mans molt fines i allargades que la fan ser diferent i és una de les coses que m’ha cridat l’atenció d’ella. Volia saber que transmetien aquelles mans.

Gràcies a elles, vaig adonar-me'n que ens obrien pas a la seva personalitat, al seu caràcter, a conèixer-la. A saber que és una persona agradable, simpàtica i afectuosa. Sempre disposada a ajudar als altres, amb un gran cor. Se la veu alegre, i una mica perfeccionista, vol tenir-ho tot controlat i saber el perquè de les coses.

És una persona senzilla que es mou amb prudència. Li agrada obrir-se al món i deixar-se conèixer. També la podria considerar una mica patidora per segons quines coses. Però és una persona carinyo amb una gran personalitat, la qual sap escoltar les persones que l'envolten.

Classe de COED

Divendres 21 d'octubre, a classe de CODE vam veure diverses maneres de recitar un poema. Primer de tot, en vam veure uns que parlaven de la cuina, dels menjars típic, que els recitaven de manera teatral i natural. Tot seguit, vam el poema de "parlem de tu" dedicat a la mort del poeta Miquel Martí i Pol, recitat per Ariadna Gil. Era molt emotiu, el deia com si li sortís del cor, amb sentiments, i per tant d'aquesta manera arribava més als oients. I darrerament, uns poemes recitats de memòria de Miquel Martí i Pol, que els recitaven amb una cantarella i es notava que no els sortia del cor el que deien, per tant no emocionava tant al oient com en l'anterior.

Tot seguit, vam haver de dir el següent embarbussament de memòria:
Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica,
va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics.
Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica,
els seus fills no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics.
Ens va fer veure que en realitat el que ens havíem d'aprendre de memòria és "xica, tica, mica, camacurta i ballarica" i era anar repetint-ho. Cap al final de la classe, ens el va fer tornar a dir, i aleshores moltes ens el sabíem! D'aquesta manera, ens va dir que l'anéssim dient mentre cuinem, mentre ens rentem les dents, ens dutxem, dir-lo mentre fem altres accions, en veu alta, i així al final surt el text sol. Això ho fan la majoria d'acots al aprendre's el paper, diuen el text moltes vegades van repetint i repetint, mentre fan altres coses i accions, sense haver de pensar en el que estan dient. D'aquesta manera a l'hora de dir-lo surt sol.


També vam parlar sobre llegir en veu alta. La lectura en veu alta és lectura per els altres, qui llegeix ens fa la feina. Els altres reconstrueixen la imatge. Quan veiem una coma hem de fer una pausa de tres segons, i 5 segons en un punt, d'aquesta manera ens permet reconstruir la idea que s'acaba de llegir, i també ens permet mirar les cares dels que ens escolten.


A continuació la Rosa ens va comentar algunes coses sobre el treball de "Territori i Identitat" que hem de realitzar amb grup de tres persones. Ens ha lliurat els objectius, les pautes de treball, les pautes d'avaluació i les recomanacions.


I per acabar, hem comentat un text: La composició del text: planificació, composició i revisió.
Adaptació de: AMADEO, I.; SOLÉ, J. (1996). Curs pràctic de redacció. Barcelona: Editorial Columna
Hem parlat dels passos a enfrontar-se al full en blanc:
- Planificació: Marcar de que parlaràs
                     Reflexionar: 1a) Anàlisi de la situació comunicativa: A qui?, Què?, Per què?, Com?
                                       2a) Recollida d'informació, pluja d'idees.
                                       3a) Selecció i ordenació.
- Redactat: Transformar idees a text oral o escrit, organitzar-ho; estructura
                                                                                                 paràgraf (conté una sola idea).
- Revisar: Examinar en el sentit d'un metge: forma (competència lingüística, connectors).
                                                                 continguts (coherència, adequació). 

GTIC

Dijous 20 d'octubre, al començar la classe vam parlar dels Creative Commons, ja que la viquipèdia està sota aquesta llicència, per tant, podem modificar els textos i compartir-los. Però diaris com per exemple la Vanguardia i llibres no es poden copiar (copyright). A continuació, com que avui era la primera rebisió del que haviem treballat amb una pàgina de la ciquipèdia, unes companyes ens van ensenyar el que havien modificat.

Tot seguit, vàrem veure diferents pàgines webs d'on podíem extreure fotos, d'aquesta manera vam comparar-les i vam arribar a la conclusió de quina era la més correcta. La primera és http://www.flickr.com/ en aquesta pàgina qui vulgui pot penjar les seves fotos. Clicant el botó dret a sobre de la imatge, pots veurem si aquella imatge la podem copiar o no. Hi ha algunes que sí, però en hi ha altres que no. Si busques les fotos que podem copiar, aleshores t'apareixen totes i ja saps que aquelles les pots agafar sense cap problema.
La segona és http://www.sxc.hu/ aquí, qui penja les fotos és fotògraf, i podem agafar les fotos que vulguem sempre i quan mirem si tenen creative commons.
I l'última és http://www.google.com/imaghp és una cerca més avançada, però google no té fotos, el que fa és agafar-ne altres que estiguin penjades a diferents webs. Per tant, si mirem quines podem copiar en són molt poques i de baixa qualitat.

D'aquesta manera, podem veure com la millor de les tres és flickr i no google. Ja que flickr t'ofereix moltes imatges de gran qualitat, en canvi google no.

Tot seguit, vam veure què és el Jamendo. És una pàgina web http://www.jamendo.com/es/, on pots escoltar música gratuïtament i la pots copiar i compartir.

Finalment vam llegir una introducció sobre software: http://www.edu365.cat/eso/muds/tecnologia/programari2/index.htm, que parla sobre el programari lliure: un programa amb la llibertat d'usar-lo d'estudiar-lo i adaptar-lo, introduir-hi millores i fer-les públiques. Un cop llegit vam resoldre dubtes com per exemple: la diferència entre un codi font (conjunt d'instruccions escrites en un llenguatge de programació que un sistema informàtic ha de processar per poder-les executar) i un codi executable (conjunt d'instruccions en codi binari (cadenes d'uns i zeros) que només l'ordinador pot interpretar, executar i complir).

Classe de GTIC (Gestió de la informació i TIC)

Avui dia 18 d'octubre, primer de tot, a calsse hem treballat amb el Google docs i hem aprés que a més de crear documents compartits també podem crear fulles de càlcul.

A continuació hem parlat i debatut sobre 4 situacions que succeeixen a les escoles diàriament:

A- El professor d'educació física diu als seus alumnes: "Per demà, tothom vindrà a classe amb unes "Nike. Foamposite Pro" per a poder fer les pràctiques de basquet.

B- Estem a classe fent un projecte de col·laboratiu de ciències i diem als nostres alumnes: Aneu a google, cerqueu imatges sobre la terra i les aneu enganxant i comentant al Word.

C- Per a preparar una classe, el mestre ha confeccionat un fantàstic PowerPoint en el que li manquen les dues últimes diapositives, l'envia per correu electrònic als seus alumnes amb la instrucció següent: Obriu el PowerPoint, fet amb la versió 2007, i completeu les dues últimes diapositives amb les dades que falten i la propera setmana el porteu a classe per comentar-lo.

D- El professor de ciències, en una excursió, diu als seus alumnes: "Entreu a la botiga de record, agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares"
Totes estàvem d'acord en que la primera situació, la A, és incorrecte ja que estem obligant a els nens a portar unes bambes determinades per poder realitzar les classes, i en el cas de no portar-les no podria fer la classe de bàsquet. Tot seguit, creiem correcte la C, ja que suposa una feina conjunta entre el mestre i l'alumne. Ajuda a completar i elaborar idees i opinions diferents. De la mateixa manera també estàvem d'acord en la D, perquè també estàs forçant a els nens a comprar una postal, cosa que potser ells no volen. I finalment, ens hem posat d'acord en que  la B és una situació correcte per aprendre a fer una recerca d'informació.
Però resulta, que pensant-ho detalladament, totes les situacions són incorrectes, ja que les dues que pensàvem que eren correctes, primer de tot, hi ha molts nens que tenen el word 2007 piratejat i per tant és un delicte. I a continuació, agafant imatges d'internet, no estàs respectant els drets de l'autor.

Seguidament, hem llegit un article dl País; Autores españoles emplean la copia libre de Creative Commons. A continuació us deixo l'enllaç perquè el pugueu llegir:

http://www.elpais.com/articulo/red/Autores/espanoles/emplean/copia/libre/Creative/Commons/elpeputec/20050310elpcibenr_5/Tes

A partir d'aquest text hem aprés a com saber en una pàgina web, si podem o no podem copiar la informació o les fotografies que hi ha. Per saber-ho hem de mirar al final de la pàgina web i fixar-nos si posa creative commons, la qual cosa vol dir que podem copiar la informació, o com en el cas de la Vanguardia: Copyright La Vanguardia Ediciones S.L, on no podem copiar la informació.

I finalment, nosaltres, hem afegit el Creative Common en el bloc, per tal de que qui vulgui pugui fer servir la informació que anem penjant al bloc.

Google Docs

En la última classe de GTIC, dijous 13 d'octubre, vam treballar amb el Google Docs. És un programa on podem crear via web documents de text i fulles de càlcul. Ens permet que qualsevol fitxer que haguem creat pugui ser compartit amb altres usuaris del servei que indiquem. A més, aquests usuaris poden al mateix temps editar-lo de manera col·laborativa. 

Primerament hem de crear-nos una compte de gmail, i així podrem accedir al nostre Google Docs. Els nostres documents s'emmagatxemen en la línia, per tant nosaltres podem accedir-li des de qualsevol ordinador amb internet. Els arxius es van ordenant per ordre de renovació. Amb aquest programa, tots els usuaris poden treballar alhora des d'ordinadors diferents, veient els canvis que poden fer els altres a l'instant. També hi ha un xat al costat esquerra ,en el qual els usuaris poden parlar sobre propostes o problemes que puguin tenir.

A continuació us adjunto un vídeo on explica que són els Googles Docs, i així ho pugueu entendre millor.

La descripció

Dimarts passat 11 d'octubre al petit grup de classe de COED (Comunicació Oral, Escrita i Digital) vam veure diversos models de descripcions i vam parlar de la descripció, que ens pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, etc. Ens proporcionen informació i característiques diferents dels objectes que estem parlant i ens volem referir. Podem distingir dues classes de descripció:
La descripció objectiva: on l'autor adopta una actitud imparcial, i descriu amb la major objectivitat i precisió possible. És una caracetrística dels textos acadèmics i científics.
La descripció subjectiva: on reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte. Té una finalitat estètica. En general, volen donar raó, de forma organitzada i exhaustiva, de les característiques del món natural i social.

L'estructura dels textos descriptius es basa en tres punts:

1. Establiment del tema, es pot establir des de l'inici o bé després d'enumerar les característiques.
2. Caracterització, on es distingeixen les qualitats i propietats.
3. Relació amb el món exterior.

Per fer una descripció, cal seleccionar detalladament les paraules precises, que ens permeten imaginar l'objecte. Per tant és essencial explorar la situació, i realitza segons una perspectiva o un punt de vista determinats. El propòsit del text orientarà la descripció, i el contingut respon a preguntes, explícites o implícites (que és?, com és?...).

El segon pas, és ordenar les informacions que hem obtingut. Seguidament, iniciarem la redacció del text descriptiu. En les descripcions subjectives i expressives hi sol haver moltes comparacions i metàfores. Els elements més característics són els noms i adjectius valoratius.

Al redactar el text hem de tenir en compte les següents tècniques descriptives: els sintagmes nominals àmpliament adjectivats, els verbs en present o imperfecte d'indicatiu, les paraules que descriuen impressions sensorials, la terminologia, les definicions, les enumeracions els recursos expressius.

Un exemple de models desceiptius és la cançó de "Oh Jennifer" on ens descriu a un català. Seguidament us adjunto el vídeo de la cançó perquè pugueu veure-ho.

També varem veure diferents models, com una poesia; Si parlo dels teus ulls, Miquel Martí i Pol, una novel·la; Els homes que no estimaven a les dones, Stieg Larsson, un conte; Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix (traducció i adaptció de Pete Seeger), i un vídeo; Summercat, anunci d'Estrella Damm, campanya estiu 2009. A continuació podeu veure el vídeo de l'anunci d'Estrella Damm Formentera.

Pràctica de recerca a la Biblioteca de Blanquerna

Ahir 13 d'octubre la Mireia Garcia i jo vam anar a la biblioteca per realitzar un activitat de seminari, en la qual havíem de buscar llibres d'Educació Infantil, revistes i articles que parlessin sobre el primer dia d'escola a P3. Vam poder veure tota la informació que hi ha a la biblioteca de Blanquerna sobre Educació Infantil, i conèixer millor on estan les coses (tant sigui revistes, llibres, articles, o revistes d'altres anys). Seguidament us adjunto l'enllaç del bloc de la Mireia Garcia, perquè pugeu veure la feina que vam fer.

http://mireiagm.blogspot.com/2011/10/practica-de-recerca-la-biblioteca-de.html

"Por temor a enfadar a los hijos, los padres ya no educan"

Ahir dimarts 11 d'octubre a seminari vam comentar un article de La Vanguardia de Visctor-M Amela, Ima Sanchís i Lluís Amiguet: Por temor a enfadar a los hijos, los padre ya no educan. És una entrevista a l'escriptora Ana María Moix, en la qual parla una mica sobre la seva infantesa, i ens dóna la seva opinió sobre l'educació.

Segons ella, se'ls hi ha de donar alguna plantofada a els nens quan no fan el que vols, en l'article exposa un exemple en el que ella dóna alguna "collega" per ensenyar-los a saludar al porter, al taxista... A classe parlant sobre aquest tema vam arribar a diverses conclusions sobre si està bé o no. Alguns estaven d'acord i altres no, però després de debatre-ho i reflexionar-hi vam arribar a la conclusió de que no se'ls ha de pegar. Primer de tot, no ens agradaria que ens ho fessin, i ells són persones com nosaltres. Els nens imiten i per tant acabaran fent el mateix. Es tornen més indefensos, i nosaltres no els respectem. Ja que ells han de fer les coses ben fetes pel fet de que s'han de comportar correctament, no perquè saben que si ho fan malament després els pegarem.

És un tema molt interessant, ja que l'educació d'un nen és una cosa fonamental i molt important.

Us adjunto la pàgina web on surt l'article per tal de que el pugeu llegir, ja que parla de moltes coses rellevants relacionades amb l'educació.

http://victoramela.com/2011/10/la-contra-ana-maria-moix-escritora-por-temor-a-enfadar-a-los-hijos-los-padres-ya-no-educan/

Conferències de Sir Ken Robinson

Degut a la ausència de la Rosa Soler a classe de COED el divendres 30 de setembre, vam haver de realitzar una tasca que cosistia en: analitzar dues conferències de Sir Ken Robinson. Argumentant el seu gran èxit.

L’èxit de les seves xerrades és degut a la claredat en que s'expresa, i la seva forma de pensar. A més, exposa exemples perquè veiem la importància del que diu, la seriositat del tema. Amb relació a els exemples que dóna, fa que en traiem les nostres pròpies conclusions. Ens fa pensar per un moment en el tema del qual parla. Adonar-nos-en del que realment passa, exposant-nos el seu punt de vista.

Tot i no portar cap guió, no improvitza del tot les seves xerrades. És a dir, ell s’estructura uns punts, dels temes claus i principals dels que parlarà. A partir d’aquests punts, comença a desenvolupar el seu discurs. A vegades jugant amb les reaccions del públic. Entre mig afegeix experiències que fan riure a la gent, i alhora fa que la xerrada no sigui tan pesada, la fa més interessant i entretinguda.

Els seus discursos estan ben estructurats, tot començant introduint-nos al tema. Afegeix anècdotes i com en el segon vídeo, cita frases interessants, relacionades amb el tema. Per últim fa una conclusió final, la qual ens fa pensar i reflexionar sobre aquell tema. Per tant entenem perfectament quan ha acabat.

En aquestes dues xerrades podreu comprovar-ho.

En el vídeo de “Las escuelas matan la creatividad” argumenta i desenvolupa uns temes relacionats amb la creativitat humana, tot anomenat la importància que desenvolupa en l’educació.
Els adults han adquirit a els nens la por a equivocar-se, i així estan eliminant la creativitat en l’educació. Com diu tot citant la frase de Picasso: “Tots els nens neixen artistes. El problema és seguir sent artista mentre creixen”. 

A l’altre “A iniciar la revolución del aprendizaje” tracta de la crisi de relscursos humans. Sobre el mal us que fem dels nostres talents. Ens parla de dos tipus de persones; la gent que no gaudeix del que fa, i la que estima el que fa. El problema aquí és a causa de l’educació. Degut a això, ens explica una anècdota d’un noi que volia ser bomber des de petit, i el professor estava en contra pel potencial que tenia. Però més tard al entrar em el cos de bombers, va salvar-li la vida al mateix professor, a ell i a la seva dona.
Això ens ve a dir, que sempre hem de fer el que ens agradi. No fer mai el que els altres ens diguin. Per tant hem de canviar el model industrial.

Els wikis

Avui, 4 d'octubre a classe de GTIC hem parlat sobre què són els wikis.

Una de les funcions que tenen els wikis, són per resoldre tasques comunitàries, tot editant l'informació que un a proporcionat, i seguidament guardant-la de manera què tothom pugui veure les modificacions que s'hi han fet. Però també pot ser una història o informació sobre algun tema en concret.

Els continguts estan en constant revisió i actualització. Es van enriquint amb les noves aportacions. Per tant, les pàgines s'editen i es revisen en funció dels continguts, la qual cosa fa que sigui dinàmic.

És una tasca col·laborativa, que promou el voluntariat. Un exemple de wiki, és la Viquipèdia, on tothom pot modificar i ampliar la informació segons cregui convenient. En conseqüència, és possible que a vegades la informació que nosaltres hem extret de la Viquipèdia no sigui viable, d'aquesta manera sempre hauríem de revisar que la informació sigui certa, tot visitant altres pàgines webs que parlin sobre el tema en concret que ens interessa.

A continuació us adjuntaré un vídeo per tal que pugeu entendre millor que és un wiki.

Els blocs

Els blocs faciliten la comunicació interpersonal. Es fan servir per opinar, compartir recursos, explicar experiències...  
A diferència dels wikis, els blocs són individuals. Normalment solen tenir un apartat on parla sobre l'autor. Solament hi ha una part que és pública, perquè l'autor té una contrasenya per accedir-hi i modificar o afegir el que cregui convenient. En canvi en els wikis, tothom pot modificar el que cregui adequat. El seu enfocament, és més personal i cap a un tema en concret. Però pel que fa amb els wikis, va enfocat a projectes comuns.

La wikipèdia

És una enciclopèdia on-line. On tothom col·labora introduint una informació. Però s'han de seguir uns passos per editar, i aixòés el que fa que la wikipèdia sigui fiable. El llibre d'estil té per objectiu que les coses es facin de manera semblant. Si tothom ho fa de la mateix manera, la Wikipèdia serà més fàcil de llegir, més fàcil d'escriure i d'editar.

Web 2.0
 És una nova web basada en comunitats on els usuaris són els creadors dels continguts, on hi ha comunicació per damunt de tot. Els usuaris són els que creen i organitzen els continguts, per tant, s'estableix una estructura de la informació.

Classe de Gestió de la informació i TIC

Aquest dijous 29 de setembre, a classe de GTIC vam començar per resoldre els dubtes sobre com penjar un vídeo al blog. Va sortir una companya a ensenyar-nos el seu blog, i entre tots vam poder solucionar els petits problemes.

A continuació el Jordi (el mestre) ens va parlar sobre els treballs que hauríem de realitzar durant aquest semestre. Un d'ells, és un treball en grup d'unes cinc o sis persones. Consistirà en elaborar un seguiment sobre una persona, la qual segons el nostre criteri és un bon comunicador, com per exemple Eduard Ponset, Quim Monzó, entre altres. Per tant, haurem de llegir el seu blog, informar-nos de tots els escrits que pugi publicar en el diari, de tot el que digui en la televisió o bé en la ràdio. Hem d'observar-lo bé en tots els mitjans de comunicació per tal d'extreure'n una gran informació sobre el per què creiem que és un bon comunicador.

Degut a aquest treball, ens hem hagut de crear una compte de "twitter" una xarxa social, on tothom diu la seva i també pots comunicar-te amb altres persones que en tinguin. És una eina molt útil per a seguir el comunicador que triem, ja que gràcies al twitter, podem saber com escriu, quan escriu, com pensa i què n'opina sobre les notícies d'actualitat. També cal fer-li preguntes sobre temes que ens interessin i ens siguin útils, ja que podria contestar-nos i ens enriquiria més el treball.

L'altre treball que hem de realitzar és sobre el concepte d'Identitat i Territori. Tracte de fer grups de 3 persones i s'haurà d'exposar el tema durant uns 10 minuts. Ha de referir-se a algun lloc el qual tu ets com ets en part per la influencia d'aquell lloc, lligat a les emocions.

I per finalitzar la classe, hem aprés que a part de penjar vídeos en el nostre blog, també podem pujar àlbums de fotos a través de Picasa, vídeos d'algun programa, i presentacions en format pdf.

Video sobre interactivitat

Aquest vídeo ens parla sobre la interactivitat relacionada amb el món dels ordinadors. Us deixo el vídeo penjat perquè el pugeu veure, i a continuació les idees més rellevants.

Els ordinadors han esdevingut a ser màquines per a comunicar-nos. S'organitzen i ens mostren la informació fent que els conceptes siguin a llocs diferents, els quals s'arriben a través d'uns punts de connexió (model proposat per Vannevar Busch). Abans els ordinadors eren aparells costosos, complicats i només entenien de números. Però ara tot això ha canviat.

Ted Nelson, va elaborar un projecte (Xanadú) que era internet però 30 anys abans. Tot i no fer-se realitat, va donar lloc a diverses innovacions. Seguidament, gràcies a un equip d'investigadors, es va inventar el ratolí que permetia una comunicació d'anada i tornada amb l'ordinador.

Els primers programes interactius van ser els CDRoms i el de més impacte va ser els videojocs.

La interacció amb internet es pot realitzar amb diverses persones com per exemple intercanviant missatges, treballant en equip, compartint interessos i a més amb els ordinadors en hi ha de socials i comercials.

El llenguatge

El passat divendres 23 de setembre a classe de COED, vam haver d'explicar que és el llenguatge i que és la llengua, a partir d'un article de Tuson, J. (1984). Lingüística.
Vam arribar a debatre d'aquest tema, tot dient que el llenguatge és el mitjà més extens que ens constitueix com a éssers humans, per tal d'expressar els sentiments, les idees, etc. i així comunicar-nos.  Ens permet dialogar i al·ludir a les coses en la seva absència. A entendre'ns gràcies a la reducció dels tipus d'objectes i l'organització del nostre entorn, classificant les coses per petites o grans, per la forma, la situació o altres. Gràcies al llenguatge podem referir-nos al món. Ens permet el diàleg amb nosaltres mateixos, la reflexió sobre la nostre pròpia vida, per tant és el suport de memòria. Per exemple en un poble les llegendes i els mites es transmeten pel llenguatge oral, escrit... d'aquesta manera fa que siguem capaços de pensar. Però si no hi ha un desenvolupament o un contacte amb l'ésser humà, no som capaços de parlar. Perquè primer de tot parlem, i tot seguit a partir de la paraula comencem a construir les nostres frases.


Foto: http://blocs.xtec.cat/audicioillenguatge/alteracions-de-llenguatge/llenguatge-oral/

Benvinguda

Hola,

Sóc l'Anna Dalmau, estudiant d'Educació Infantil a la Universitat Ramon Llull. En aquest blog us penjaré notícies i temes d'actualitat, com alguns dels que parlem a classe i penso que us podrien interessar. Intentaré escriure sempre que pugui, per tal de mantenir-vos informats. Espero que us sigui dinàmic i educatiu tot el que us pugui ensenyar. 

Fins aviat.