Conferències de Sir Ken Robinson

Degut a la ausència de la Rosa Soler a classe de COED el divendres 30 de setembre, vam haver de realitzar una tasca que cosistia en: analitzar dues conferències de Sir Ken Robinson. Argumentant el seu gran èxit.

L’èxit de les seves xerrades és degut a la claredat en que s'expresa, i la seva forma de pensar. A més, exposa exemples perquè veiem la importància del que diu, la seriositat del tema. Amb relació a els exemples que dóna, fa que en traiem les nostres pròpies conclusions. Ens fa pensar per un moment en el tema del qual parla. Adonar-nos-en del que realment passa, exposant-nos el seu punt de vista.

Tot i no portar cap guió, no improvitza del tot les seves xerrades. És a dir, ell s’estructura uns punts, dels temes claus i principals dels que parlarà. A partir d’aquests punts, comença a desenvolupar el seu discurs. A vegades jugant amb les reaccions del públic. Entre mig afegeix experiències que fan riure a la gent, i alhora fa que la xerrada no sigui tan pesada, la fa més interessant i entretinguda.

Els seus discursos estan ben estructurats, tot començant introduint-nos al tema. Afegeix anècdotes i com en el segon vídeo, cita frases interessants, relacionades amb el tema. Per últim fa una conclusió final, la qual ens fa pensar i reflexionar sobre aquell tema. Per tant entenem perfectament quan ha acabat.

En aquestes dues xerrades podreu comprovar-ho.

En el vídeo de “Las escuelas matan la creatividad” argumenta i desenvolupa uns temes relacionats amb la creativitat humana, tot anomenat la importància que desenvolupa en l’educació.
Els adults han adquirit a els nens la por a equivocar-se, i així estan eliminant la creativitat en l’educació. Com diu tot citant la frase de Picasso: “Tots els nens neixen artistes. El problema és seguir sent artista mentre creixen”. 

A l’altre “A iniciar la revolución del aprendizaje” tracta de la crisi de relscursos humans. Sobre el mal us que fem dels nostres talents. Ens parla de dos tipus de persones; la gent que no gaudeix del que fa, i la que estima el que fa. El problema aquí és a causa de l’educació. Degut a això, ens explica una anècdota d’un noi que volia ser bomber des de petit, i el professor estava en contra pel potencial que tenia. Però més tard al entrar em el cos de bombers, va salvar-li la vida al mateix professor, a ell i a la seva dona.
Això ens ve a dir, que sempre hem de fer el que ens agradi. No fer mai el que els altres ens diguin. Per tant hem de canviar el model industrial.