Tancament del bloc

Dijous 22 de desembre, va ser l'últim dia de classe, alhora, l'última classe de GTIC. Així que acabant les classes, he de decidir que faig amb el bloc: si tancar-lo o seguir escrivint.
La veritat és que no tinc cap intenció de tancar-lo. M'agradaria poder seguir penjant alguna cosa que fem a classe, perquè durant aquest primer semestre, m'ha anat molt bé per estudiar tot el que hem parlat a classe.
Gràcies al bloc he aprofundit molt més tota la informació que ens han presentat a classe. Tot el que ens ha ensenyat en Jordi Simón a GTIC és molt important per la nostra formació com a mestres, ens ajuda a enriquint els nostres coneixements informàtics, utilitzant diversos programes per a poder treballar correctament i més còmodament. La Rosa Soler en la seva assignatura de COED, ens ha ensenyat a com parlar correctament, com ser un bon orador, tot observant el nostre comunicador preferit.

Ens ha servit per poder expressar-nos en vers GTIC i COED, com també altres temes que ens han semblat d'interès. Per això crec que ha estat una eina molt útil. Però no sé si podré seguir actualitzant-la tant freqüentment com fins ara.

Eduard Punset

Durant aquest semestre, el bon comunicador que he estat seguint junt amb les meves companyes de grup, ha sigut Eduard Punset. Per què Eduard Punset? És una persona tranquil·la, la qual s'expressa amb seguretat i naturalitat. Té confiança en si mateix, com alhora unes idees molt clares.

Manté un to correcte, volum adequat i actitud respectuosa. És mostra proper i atent, d'aquesta manera es guanya els oients.

Sol introduir tocs d'humor, exemples o anècdotes, que fan despertar i més interessant i/o divertides els seus discursos.
Porta un guió molt ben estructurat, amb uns objectius i idees clares. En general, la gent el tenen com una persona molt sabia, la qual sap moltes coses de la vida. D'aquí el programa amb l'Andreu Buenafuente: "Com va la vida?" a TV3.
També, té un programa que s'emet cada setmana els diumenge per TV2, anomenat "redes". En el qual, cada setmana parla sobre temes diversos, amb persones expertes i enteses sobre allò del que es parla.
A part d'això, ha sortit en molts programes televisius com "El convidat de TV3". I ha publicat diversos llibres, amb moltes copies venudes. Dels que parlen sobre l'optimista, de la ment i de la ciència en general.

És una gran persona, molt treballadora, participativa, i estimada per molta gent.

Us adjunto el bloc que hem realitzat jo i les meves companyes sobre l'Eduard Punset: http://epunset5.blogspot.com/

Ell personalment, té un bloc que actualitza molt regularment. Com un twitter i un facebook, seguit per gran quantitat de persones.

Últim dia d'identitat i territori

El passat 20 de desembre, va ser l'últim dia de presentacions dels treballs d'identitat i territori. Per tant, això volia dir que podríem observar un gran canvi amb les primeres presentacions que es varen fer.
Van sortir temes diversos. Un de les "Illes Balears" va ser molt original, ja que ens el van presentar en forma de conte. Una idea molt original que encara no havia sortit en cap grup, així doncs, podríem dir que va ser una innovació que van aportar al grup.
Un altre que també va estar molt ben presentat, va ser el del grup de la Neus López. Ens vam transmetre moltes emocions, tot fent-ho d'una manera dinàmica i divertida. Fent-se preguntes entre elles, sense utilitzar sempre el mateix to de veu. Parlaven d'un poble de la Cerdanya el qual anaven molt sovint des de que eren petites.
Durant les dues hores de classe, van sortir temes diversos tots molt ben presentats i interessants. Ens van transmetre sentiments i emocions. Cada un a la seva manera.

Al final de la classe, un cop acabades les presentacions, vam resoldre dubtes de cara a l'examen. En Jordi Simón i la Rosa Soler ens els van contestar molt amablement, com també van afegir coses que ells creien interessants que hauríem de saber de cara a l'examen i a les correccions.

Crec que amb aquest treball hem aprés com hem de parlar en públic a l'hora de fer una presentació. No només amb el nostre treball presentat, sinó també amb el de les altres companyes. D'aquesta manera, hem pogut aprendre d'elles, veient quines coses han fet bé i quines altres tenien més fluixes.
A mi personalment m'ha agradat molt fer aquest treball. Tot i que ens ha costat, era un tema que ens agradava molt a les tres i penso que hem fet arribar els sentiments que a nosaltres ens provoca el mar. I també hem aprés a com millorar amb l'ajuda de la Rosa Soler, el Jordi Simón i els companys.
Com que serem mestres és important que sapiguem parlar en públic, i aquest treball n'és un bon començament per saber cop parlem i què és el que hem de millorar.

Identitat i territori penúltim dia

Dimarts 13 de desembre moltes companyes van presentar-nos el seu treball d'identitat i territori. Vam poder observar una notable millora respecte la setmana anterior. Per tant, setmana darrera setmana els treballs anaven sortint millor, gràcies als consells de la Rosa Soler i en Jordi Simón.
Van utilitzar molts vídeos on mostraven sentiments i emocions. Ho duien totes molt ben preparat, es demostrava que ho havien treballat molt bé.
A mi, em va agradar molt una que parlava sobre els nens d'Àfrica, concretament en una regió on eren molt pobres i no tenien aliments ni aigua. D'aquesta manera, ens van fer adonar-nos i conscienciar-nos de lo malament que ho passen en altres països, i els pocs recursos que tenen. Per tant, podem arribar a adonar-nos com de bé que vivim aquí.

També em va agradar molt un altre treball que anava sobre els somriures. És un tema molt alegre i positiu, que potser la gent no valora molt els somiriures, però és importantíssim en les persones. Ens van dir que "20 minuts de rialles suposa el mateix exercici pel cor que 3 minuts remant". Tanmateix, podem dir que riure és molt bo pel cor. I quan una persona està contenta o no, canvia molt. Per tant, sempre hauríem de somriures a la vida. Tot seguit us adjunto el bloc de la Cristina Villaronga, on parla del seu treball d'identitat i territori.

Deixant de banda aquests dos, també en hi havien molts altres més, els quals transmetien molt bé les seves emocions i sensacions. Això, podríem dir que tots estaven molt ben preparats i treballats, amb grans suports TIC i una correcta presentació.

Foto: http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Big_smile.png

Última sessió de recitació de poesia

Divendres 16 de desembre a classe de COED, vam realitzar l'última sessió de recitació de poesia. Érem molt poques, això afavoria per les que havien de recitar el poema. Tot i que els nervis eren presents. Per tant, la Rosa Soler amb l'ajuda de l'Elena Ibáñez, va iniciar la classe amb uns bons exercicis de respiració. Ens preguntà si volíem aportar algun nou exercici de respiració que nosaltres sabéssim, i així afavorir l'exercici que estàvem realitzant.
Un cop ja estaven totes preparades, vam començar. Algunes estaven nervioses, per això no els va impedir de fer una gran recitació. La Laia Castellnou, però va fer una gran actuació, es va fer molt seu el poema, tanmateix a totes ens va arribar molt més i ens va agradar.
Abans de començar la classe, durant la setmana, vaig anar sentint moltes de les companyes recitant la seva poesia entre classe i classe, o en el ferrocarril. La Nerea Capitán, n'és una d'elles. Tot i que els va inveir un nerviosisme durant tota la setmana, van saber fer-ho d'allò més emotiu.
Novament van sortir poesies molt maques. Per tant, vaig poder comprovar la diversitat de sensacions i emocions que pot moure una poesia. Ara, cada vegada que vegi o senti una poesia me'la miraré amb uns altres ulls. Ja que pot arribar a descriure i interpretar uns sentiments amb els quals et sents molt identificada, i alhora unes paraules adequades.
Tot seguit, vam mirar el bloc de la Cristina Villaronga, parlant dels seus punts forts, les coses a millorar, o remarcant els encerts.
Finalment, al ser l'últim dia de classe de COED, vam haver de descriure una companya. Jo vaig descriure a la Laia Castellnou com una persona carinyosa, afectuosa, amable. La qual es preocupa pels altres, sap com ajudar-los. És molt responsable i li agrada portar la feina al dia. Sempre té un somriure per a tu. I es fa estimar.
Amb totes les descripcions, vam poder notar com ara al coneixens més, introduímen més sentiments i qualitats del caràcter d'aquella persona.

Tercera sessió de recitació

Avui divendres 9 de desembre, a la classe de la Rosa Soler (COED), unes quantes companyes ens han recitat els seus poemes. Al començar la classe vam fer uns exercicis de respiració, per tal d'intentar controlar els nervis i estar més tranquil·les. Respirant a poc a poc. La Irene Budi ens ha ensenyat una tècnica nova, per respirar bé, a poc a poc.
Tot seguit, per ordre de llista, com els últims dies, les meves companyes van començar a recitar les seves poesies. Estaven molt tranquil·les, excepte d'algunes, però en general totes ho han fet molt bé. Han sortit poemes molt bonics i de diferents temes. Altres poemes repetits, que ja havia recitat alguna companya, però molt bonic, perquè no tothom els diu de la mateixa manera.
A mi en especial, m'ha agradat molt el poema que ha dit la Neus Lopez, a més a més ha sabut recitar-lo de manera pausada i tranquil·la, que l'ha fet molt més entenedor.

A continuació, com les altres setmanes hem mirat blocs de les companyes.
Hem parlat de fe referència al que diem o pensem fora de la classe.
La nota que trèiem.
I aprofundir més en els temes del quals parlem.

Per acabar, voldria dir-vos una frase que ens ha dit la Rosa Soler a classe, la qual m'ha agradat molt i penso que és molt encertada.
"Les bones idees venen quan deixes de pensar-hi."

Identitat i Territori

Dimarts 29 de novembre, el meu grup, la Mireia Garcia i la Carmen Coines, vam haver de presentar el nostre treball, titulat: El mar, una manera de viure. Tracta sobre el mar, pel fet que les tres vivim i hem crescut en pobles costers, i per tant, el mar ens ha ajudat i ensenyat a créixer. El mar ens transmet un munt de sentiments i emocions, vivències i experiències, que hem volgut compartir amb tota la classe.

Vam utilitzar les eines del power point per fer la presentació, on hi vam introduir imatges i vídeos. Els mostrarem a tota la classe, que és el mar per nosaltres, compartint aquest sentiment. També vam parlar una mica dels mars dels respectius pobles. Sitges en el cas de la Carmen, i Calella en el cas de la Mireia i meu.

D'aquesta manera volíem mostrar, com hem viscut diverses experiències i moments de felicitat en el mar, des de petites fins ara de més grans. I com sempre hi es present a la nostra vida.

També vam poder veure moltes altres i diverses presentacions de temes, com els dibuixos animats, la neu, el temps, Hortsavinyà, en els quals vam poder notar-hi un gran canvi amb els de la setmana passada. Treballaven moltes emocions arribava més als oients, utilitzaven grans eines per presentar el tema. Estaven molt ven treballats i elaborats.

Foto: platja de Calella

Recitació de poesia

Ahir, 2 de desembre de 2011, a classe de COED vam haver de recitar el poema que haviem escollit, davant de tota la classe. No erem totes les que haviem de recitar-lo, però a mi em tocava aquell dia.
Abans de sortir, la Rosa Soler, ens va fer unes repiracions que haviem de fer per tal de relaxar-nos. Al començament vaig passar una mica de nervis, però cal al final mentres l'anava dient, ja em vaig sentir més segura.
Totes ho van fer molt bé, es notava que ho duien preparat, i van sortir poemes molt bonics. A continuació us vull ensenyar un poema que va recitar l'Helena Guirao, maquíssim que em va arribar molt i crec que ens va ficar la pell de gallina a tots.

Tinc Alzheimer

Poema de Salvador Riera

Si em veus i te n'adones que no hi veig,
Mira'm
Si em veus i te n'adones que no hi sento,
Parla'm
Si em veus i te n'adones que quequejo,
Escolta'm
Si em veus i te n'adones que no et puc tocar,
Toca'm
Si em veus i te n'adones que em costa moure'm
Mou-me
Si em veus i te n'adones que he caigut,
Aixeca'm
Si em veus i te n'adones que tremolo,
Abraça'm
Si em veus i te n'adones que ploro,
Deixa'm plorar
Però no deixis mai de mirar-me, de parlar-me, d'escoltar-me, de tocar-me, de moure'm, d'aixecar-me, d'abraçar-me.
I pel damunt de tot,
No deixis mai d'estimar-me.

A continuació, tres companyes van ensenyar el seu blog els quals vam comentar entre totes les coses bones i possitives, els errors, i les coses en les que s'havien de millorar.
Hem d'aprofundir en els temes tractats a classe.
Posar noms i cognoms amb permis.
Vigilar l'ortografia, la coherència i la cohesió.
Fer una refelxió de lesexperiències, les espectatives.
Recordatoris.
Especificar sempre el dia del qual estem parlant.

POEMA de Josep Sabaté i Massa

Fa dos divendres, el dia 12 de novembre, haviem de portar un poema per recitar-lo a classe.

AQUEST MAR QUE TINC PRESENT CADA DIA

Quin goig que em fa de contemplar aquest mar

que tinc present des del matí fins a la nit,

quan obro la finestra en clarejar

o quan la tanco a l'hora d'anar al llit.

Aquest mar blau que tinc per companyia,

que es mostra diferent matí i tarda,
que a cops està tranquil, ple d'harmonia,
i en altres moments et fa sentir basarda. 
                                                                                                

[...] I no esperis d'ell un sol miracle.

Quan posa geni, deixa'l esbravar;

un cop calmat, es sentirà culpable

i novament et deixarà estimar.

Josep Sabaté i Massa

SABATÉ I MASSA, J. Obra literària. 1a ed. Cerdanyola del Vallès: Montflorit, 2007.

He escollit aquest poema, perquè reflecteix molt bé el que significa el mar per mi. Un mar que sempre ens fa companyia, sempre està allà. No el trobem igual en tots moments, però sempre ens deixa estimar-lo.

Foto: Moyan Brenn (fliker)

La comunicació digital

Divendres dia 4 de novembre, a classe de COED, vam veure una entrevista de la Generalitat de Catalunya a Guillermo Orozco que seguidament en vam parlar i comentar. Ens deia que hi ha coses que no aconseguim veure a simple vista. El que veiem a la televisió és una imatge, no és la realitat.
A l'escola i a casa amb la família és el més important, els nens viuen en aquests dos escenaris. És qüestió de responsabilitat. El que fem o no a l'escola o a la família incideix en la imatge. Les audiències estan educant a partir del que veuen. Com allò que veiem és producte d'unes decisions, una presa de treball. Hi ha una despresa del potencial de les televisions. No s'està dotant la part psicopedagoga. A la imatge no se li dóna un valor significatiu, és com un complement del que diu el mestre.
Per haver nascut a l'era digital no vol dir que ja es sàpiga utilitzar les noves tecnologies. Per entreteniment enviem molts i molts missatges, i arribem a ser crítics d'allò que veiem.

Tot seguit, vam veure uns quants anuncis i darrerament els vam anar analitzant. Un dels que vam veure és el de Galerias, on la música, les imatges en moviment, l'acció, el punt de passar del silenci al caos, de l'avorriment a l'alegria. El tractament de les llums i les ombres. Fa que ens transmeti unes emocions, amb l'objectiu de persuadir. Fer un anunci que cridi l'atenció, tot anunciant roba bona, de qualitat, veient que els nens estirant-se, anat per terra, corre, i mullar-se no els passa res.
 Hi ha anuncis que ens criden l'atenció perquè tenen algun toc d'humor i això fa que la gent en parli més o en presti atenció. Per en hi altres que juguen amb els sentiments de les persones, utilitzant imatges que poden ferir, com és el cas de l'anunci: Oh Brother, on juga amb el sentiment de la família per anunciar un cotxe. Coses que no tenen molt a veure, però ho utilitzen per cridar l'atenció.

Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat

Divendres 27 d'octubre a classe de COED, tot i parlar dels 6 primers capítols del llibre de RUBIO, J.; PUIGPELAT, F. (2007). Com parlar bé en públic. Ed. Mina. Barcelona, ja que els havíem de dur llegits i amb els corresponents apunts, el qual us en faré un resum complet de tot el llibre un cop estigui tot llegit i treballat. A classe vam parlar de com hem de parlar en públic, en una conferència o en una exposició. Què és el que hem de fer per cridar l'atenció del públic i que ens escoltin.
L'estructura del discurs es basa en tres parts: primer de tot la introducció. On es presenta el tema i els objectius, l'orador aporta recursos per tenir seguretat, per començar bé. Hem d'aprofitar que el públic està en el nivell més alt d'expectació. A continuació, trobem diferents maneres de començar. Podem fer un comentari breu sobre el títol del tema. Presentar el objectius, per tal de centrar l'atenció dels oients i motivar-los. També podem presentar el guió del que parlarem, i fer preguntes per anticipar-nos al tema.
Podem mostrar alguna notícia o dades recents per tal de documentar als oients, com també podem explicar alguna anècdota ben escollida i que condueixi al tema.
La segona part del discurs és el desenvolupament. La selecció i l'ordre de les idees segons l'objectiu del discurs, ja sigui per a informar o per a convèncer. És la part en que l'orador comença a baixar l'atenció.
I finalment la conclusió, on l'orador tornar a mostrar interès ja que percep que el discurs s'acaba. Es tracta de tancar el discurs, sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge. Deixar una bona impressió final.
Tot seguit, tenim diferents fórmules per ha realitzar el tancament; podem repetir la introducció, resumir els punts principals, anunciar un esdeveniment futur, fer una promesa o apel·lar als sentiments. El llenguatge que hem d'utilitzar ha de ser neutra, precís i accessible, cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes, i són necessaris els connectors lògics que cohesionin el discurs i els marcadors textuals.           

Foto: EFE                                   

Descripció de la Sandra Villa

Ahir dimarts 25 d'octubre, a classe de CODE havíem d'entregar la descripció que cada una havia fet d'una companya. Consistia en fixar-nos en alguna cosa que ens crides l'atenció, com per exemple que portés cada dia unes sabates diferents, o en les seves mans... i a partir de la imatge descriure aquella persona.
Vam omplir les parets de l'aula amb les fotografies que cada una havia fet, com si fos una exposició. Seguidament, vam anar passant per totes les imatges amb el seu títol corresponent a la fotografia. I cada una va anar explicant el que ha volgut transmetre en la seva imatge, i el que ha volgut destaca de la persona, el que li ha cridat l'atenció.

A continuació us deixo la meva descripció de la Sandra Villa:

Les mans ens endinsen al cor

Ens obra pas a la seva personalitat la seva manera de ser.

 

Les mans són una part del cos la qual diu molt de cada persona, de la seva personalitat i manera de ser. Ens ajuden a conèixer més als altres. Normalment quan volem transmetre una idea o comunicar un estat d’ànim utilitzem les mans per ajudar-nos amb les paraules.      

                                                                

La Sandra és una persona molt expressiva, mostra la seva personalitat tal com és. Té unes mans molt fines i allargades que la fan ser diferent i és una de les coses que m’ha cridat l’atenció d’ella. Volia saber que transmetien aquelles mans.

Gràcies a elles, vaig adonar-me'n que ens obrien pas a la seva personalitat, al seu caràcter, a conèixer-la. A saber que és una persona agradable, simpàtica i afectuosa. Sempre disposada a ajudar als altres, amb un gran cor. Se la veu alegre, i una mica perfeccionista, vol tenir-ho tot controlat i saber el perquè de les coses.

És una persona senzilla que es mou amb prudència. Li agrada obrir-se al món i deixar-se conèixer. També la podria considerar una mica patidora per segons quines coses. Però és una persona carinyo amb una gran personalitat, la qual sap escoltar les persones que l'envolten.

La descripció

Dimarts passat 11 d'octubre al petit grup de classe de COED (Comunicació Oral, Escrita i Digital) vam veure diversos models de descripcions i vam parlar de la descripció, que ens pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, etc. Ens proporcionen informació i característiques diferents dels objectes que estem parlant i ens volem referir. Podem distingir dues classes de descripció:
La descripció objectiva: on l'autor adopta una actitud imparcial, i descriu amb la major objectivitat i precisió possible. És una caracetrística dels textos acadèmics i científics.
La descripció subjectiva: on reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte. Té una finalitat estètica. En general, volen donar raó, de forma organitzada i exhaustiva, de les característiques del món natural i social.

L'estructura dels textos descriptius es basa en tres punts:

1. Establiment del tema, es pot establir des de l'inici o bé després d'enumerar les característiques.
2. Caracterització, on es distingeixen les qualitats i propietats.
3. Relació amb el món exterior.

Per fer una descripció, cal seleccionar detalladament les paraules precises, que ens permeten imaginar l'objecte. Per tant és essencial explorar la situació, i realitza segons una perspectiva o un punt de vista determinats. El propòsit del text orientarà la descripció, i el contingut respon a preguntes, explícites o implícites (que és?, com és?...).

El segon pas, és ordenar les informacions que hem obtingut. Seguidament, iniciarem la redacció del text descriptiu. En les descripcions subjectives i expressives hi sol haver moltes comparacions i metàfores. Els elements més característics són els noms i adjectius valoratius.

Al redactar el text hem de tenir en compte les següents tècniques descriptives: els sintagmes nominals àmpliament adjectivats, els verbs en present o imperfecte d'indicatiu, les paraules que descriuen impressions sensorials, la terminologia, les definicions, les enumeracions els recursos expressius.

Un exemple de models desceiptius és la cançó de "Oh Jennifer" on ens descriu a un català. Seguidament us adjunto el vídeo de la cançó perquè pugueu veure-ho.

També varem veure diferents models, com una poesia; Si parlo dels teus ulls, Miquel Martí i Pol, una novel·la; Els homes que no estimaven a les dones, Stieg Larsson, un conte; Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix (traducció i adaptció de Pete Seeger), i un vídeo; Summercat, anunci d'Estrella Damm, campanya estiu 2009. A continuació podeu veure el vídeo de l'anunci d'Estrella Damm Formentera.

Conferències de Sir Ken Robinson

Degut a la ausència de la Rosa Soler a classe de COED el divendres 30 de setembre, vam haver de realitzar una tasca que cosistia en: analitzar dues conferències de Sir Ken Robinson. Argumentant el seu gran èxit.

L’èxit de les seves xerrades és degut a la claredat en que s'expresa, i la seva forma de pensar. A més, exposa exemples perquè veiem la importància del que diu, la seriositat del tema. Amb relació a els exemples que dóna, fa que en traiem les nostres pròpies conclusions. Ens fa pensar per un moment en el tema del qual parla. Adonar-nos-en del que realment passa, exposant-nos el seu punt de vista.

Tot i no portar cap guió, no improvitza del tot les seves xerrades. És a dir, ell s’estructura uns punts, dels temes claus i principals dels que parlarà. A partir d’aquests punts, comença a desenvolupar el seu discurs. A vegades jugant amb les reaccions del públic. Entre mig afegeix experiències que fan riure a la gent, i alhora fa que la xerrada no sigui tan pesada, la fa més interessant i entretinguda.

Els seus discursos estan ben estructurats, tot començant introduint-nos al tema. Afegeix anècdotes i com en el segon vídeo, cita frases interessants, relacionades amb el tema. Per últim fa una conclusió final, la qual ens fa pensar i reflexionar sobre aquell tema. Per tant entenem perfectament quan ha acabat.

En aquestes dues xerrades podreu comprovar-ho.

En el vídeo de “Las escuelas matan la creatividad” argumenta i desenvolupa uns temes relacionats amb la creativitat humana, tot anomenat la importància que desenvolupa en l’educació.
Els adults han adquirit a els nens la por a equivocar-se, i així estan eliminant la creativitat en l’educació. Com diu tot citant la frase de Picasso: “Tots els nens neixen artistes. El problema és seguir sent artista mentre creixen”. 

A l’altre “A iniciar la revolución del aprendizaje” tracta de la crisi de relscursos humans. Sobre el mal us que fem dels nostres talents. Ens parla de dos tipus de persones; la gent que no gaudeix del que fa, i la que estima el que fa. El problema aquí és a causa de l’educació. Degut a això, ens explica una anècdota d’un noi que volia ser bomber des de petit, i el professor estava en contra pel potencial que tenia. Però més tard al entrar em el cos de bombers, va salvar-li la vida al mateix professor, a ell i a la seva dona.
Això ens ve a dir, que sempre hem de fer el que ens agradi. No fer mai el que els altres ens diguin. Per tant hem de canviar el model industrial.

El llenguatge

El passat divendres 23 de setembre a classe de COED, vam haver d'explicar que és el llenguatge i que és la llengua, a partir d'un article de Tuson, J. (1984). Lingüística.
Vam arribar a debatre d'aquest tema, tot dient que el llenguatge és el mitjà més extens que ens constitueix com a éssers humans, per tal d'expressar els sentiments, les idees, etc. i així comunicar-nos.  Ens permet dialogar i al·ludir a les coses en la seva absència. A entendre'ns gràcies a la reducció dels tipus d'objectes i l'organització del nostre entorn, classificant les coses per petites o grans, per la forma, la situació o altres. Gràcies al llenguatge podem referir-nos al món. Ens permet el diàleg amb nosaltres mateixos, la reflexió sobre la nostre pròpia vida, per tant és el suport de memòria. Per exemple en un poble les llegendes i els mites es transmeten pel llenguatge oral, escrit... d'aquesta manera fa que siguem capaços de pensar. Però si no hi ha un desenvolupament o un contacte amb l'ésser humà, no som capaços de parlar. Perquè primer de tot parlem, i tot seguit a partir de la paraula comencem a construir les nostres frases.


Foto: http://blocs.xtec.cat/audicioillenguatge/alteracions-de-llenguatge/llenguatge-oral/

Benvinguda

Hola,

Sóc l'Anna Dalmau, estudiant d'Educació Infantil a la Universitat Ramon Llull. En aquest blog us penjaré notícies i temes d'actualitat, com alguns dels que parlem a classe i penso que us podrien interessar. Intentaré escriure sempre que pugui, per tal de mantenir-vos informats. Espero que us sigui dinàmic i educatiu tot el que us pugui ensenyar. 

Fins aviat.