Divendres dia 4 de novembre, a classe de COED, vam veure una entrevista de la Generalitat de Catalunya a Guillermo Orozco que seguidament en vam parlar i comentar. Ens deia que hi ha coses que no aconseguim veure a simple vista. El que veiem a la televisió és una imatge, no és la realitat.
A l'escola i a casa amb la família és el més important, els nens viuen en aquests dos escenaris. És qüestió de responsabilitat. El que fem o no a l'escola o a la família incideix en la imatge. Les audiències estan educant a partir del que veuen. Com allò que veiem és producte d'unes decisions, una presa de treball. Hi ha una despresa del potencial de les televisions. No s'està dotant la part psicopedagoga. A la imatge no se li dóna un valor significatiu, és com un complement del que diu el mestre.
Per haver nascut a l'era digital no vol dir que ja es sàpiga utilitzar les noves tecnologies. Per entreteniment enviem molts i molts missatges, i arribem a ser crítics d'allò que veiem.
Tot seguit, vam veure uns quants anuncis i darrerament els vam anar analitzant. Un dels que vam veure és el de Galerias, on la música, les imatges en moviment, l'acció, el punt de passar del silenci al caos, de l'avorriment a l'alegria. El tractament de les llums i les ombres. Fa que ens transmeti unes emocions, amb l'objectiu de persuadir. Fer un anunci que cridi l'atenció, tot anunciant roba bona, de qualitat, veient que els nens estirant-se, anat per terra, corre, i mullar-se no els passa res.
Hi ha anuncis que ens criden l'atenció perquè tenen algun toc d'humor i això fa que la gent en parli més o en presti atenció. Per en hi altres que juguen amb els sentiments de les persones, utilitzant imatges que poden ferir, com és el cas de l'anunci: Oh Brother, on juga amb el sentiment de la família per anunciar un cotxe. Coses que no tenen molt a veure, però ho utilitzen per cridar l'atenció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada