Fa dos divendres, el dia 12 de novembre, haviem de portar un poema per recitar-lo a classe.
AQUEST MAR QUE TINC PRESENT CADA DIA
quan obro la finestra en clarejar
o quan la tanco a l'hora d'anar al llit.
Aquest mar blau que tinc per companyia,
que a cops està tranquil, ple d'harmonia,
i en altres moments et fa sentir basarda.
[...] I no esperis d'ell un sol miracle.
Quan posa geni, deixa'l esbravar;
un cop calmat, es sentirà culpable
i novament et deixarà estimar.Josep Sabaté i Massa
SABATÉ I MASSA, J. Obra literària. 1a ed. Cerdanyola del Vallès: Montflorit, 2007.
He escollit aquest poema, perquè reflecteix molt bé el que significa el mar per mi. Un mar que sempre ens fa companyia, sempre està allà. No el trobem igual en tots moments, però sempre ens deixa estimar-lo.
Foto: Moyan Brenn (fliker)
Foto: Moyan Brenn (fliker)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada