Educació audivisual

En l'última classe de GTIC, dijous 27 d'octubre, vam parlar sobre el primer capítol del llibre vídeo i educación: FERRÉS, J. (1992). . Ed. Paidós. Barcelona. Per treballar el llenguatge audiovisual.
Per començar una companya va anar anotar en el word de l'ordinador que projectava a la pantalla, tot el que anàvem comentant. Vam parlar dels dos hemisferis: el dret i l'esquerra.

Hemisferi esquerra	Hemisferi dret
Controla la part dreta del cos	Controla la part Esquerra del cos
Desenvolupament lineal, lògic i racional	Construcció de fragments no verbals
Lectura, escriptura, càlcul	Emocions, creativitat, intuïció
Extraiem una idea	Extraiem una sensació
Anàlisi gramatical i lineal	Contemplen una imatge
A l’escola funciona aquest hemisferi	En els anuncis funciona aquest hemisferi

L'esquerra, controla el costat dret, la lectura, l'escriptura, el càlcul, l'aritmètica, la classificació i la lògica. Regeix les funcions lligades amb el llenguatge i l'abstracció. El desenvolupament lineal, lògic i racional del pensament, operacions d'anàlisi i sintaxis. És l'hemisferi intel·lectual, analític.
En canvi l'hemisferi dret controla el costat esquerra del cos, el reconeixement immediat del rostre, la distinció i el record de les formes, la reconstrucció mental de conjunts a partir de fragments. Regeix les funcions especials no verbals, amb la major sensibilitat per les coses acústiques. És l'hemisferi emocional, intuïtiu, creatiu, sintètic.
L'hemisferi dret treballa amb les emocions, i és al que estem més acostumats. És amb el que més ens relacionem, i té a veure amb els mitjans de comunicació (facebook). I l 'esquerra que funciona més per la informació, idees i conceptes, és amb el que funcionem més a l'escola. Però només un 4% de les informacions que rep el nen a l'escola li és útil.

Tot seguit, i per acabar, vam veure dos vídeos. El primer no utilitzava un llenguatge audiovisual, un vídeo que moltes escoles posen als seus alumnes, però del qual no se'ns queda molta informació, ja que treballa amb l'hemisferi esquerra:

http://www.youtube.com/watch?v=L_7f-k9sq7U

En canvi l'altre vídeo treballa el llenguatge audiovisual; la simpatia, la tendresa, la coordialitat, el companyarisme, ens sugereix emocions.

Descripció de la Sandra Villa

Ahir dimarts 25 d'octubre, a classe de CODE havíem d'entregar la descripció que cada una havia fet d'una companya. Consistia en fixar-nos en alguna cosa que ens crides l'atenció, com per exemple que portés cada dia unes sabates diferents, o en les seves mans... i a partir de la imatge descriure aquella persona.
Vam omplir les parets de l'aula amb les fotografies que cada una havia fet, com si fos una exposició. Seguidament, vam anar passant per totes les imatges amb el seu títol corresponent a la fotografia. I cada una va anar explicant el que ha volgut transmetre en la seva imatge, i el que ha volgut destaca de la persona, el que li ha cridat l'atenció.

A continuació us deixo la meva descripció de la Sandra Villa:

Les mans ens endinsen al cor

Ens obra pas a la seva personalitat la seva manera de ser.

 

Les mans són una part del cos la qual diu molt de cada persona, de la seva personalitat i manera de ser. Ens ajuden a conèixer més als altres. Normalment quan volem transmetre una idea o comunicar un estat d’ànim utilitzem les mans per ajudar-nos amb les paraules.      

                                                                

La Sandra és una persona molt expressiva, mostra la seva personalitat tal com és. Té unes mans molt fines i allargades que la fan ser diferent i és una de les coses que m’ha cridat l’atenció d’ella. Volia saber que transmetien aquelles mans.

Gràcies a elles, vaig adonar-me'n que ens obrien pas a la seva personalitat, al seu caràcter, a conèixer-la. A saber que és una persona agradable, simpàtica i afectuosa. Sempre disposada a ajudar als altres, amb un gran cor. Se la veu alegre, i una mica perfeccionista, vol tenir-ho tot controlat i saber el perquè de les coses.

És una persona senzilla que es mou amb prudència. Li agrada obrir-se al món i deixar-se conèixer. També la podria considerar una mica patidora per segons quines coses. Però és una persona carinyo amb una gran personalitat, la qual sap escoltar les persones que l'envolten.

Classe de COED

Divendres 21 d'octubre, a classe de CODE vam veure diverses maneres de recitar un poema. Primer de tot, en vam veure uns que parlaven de la cuina, dels menjars típic, que els recitaven de manera teatral i natural. Tot seguit, vam el poema de "parlem de tu" dedicat a la mort del poeta Miquel Martí i Pol, recitat per Ariadna Gil. Era molt emotiu, el deia com si li sortís del cor, amb sentiments, i per tant d'aquesta manera arribava més als oients. I darrerament, uns poemes recitats de memòria de Miquel Martí i Pol, que els recitaven amb una cantarella i es notava que no els sortia del cor el que deien, per tant no emocionava tant al oient com en l'anterior.

Tot seguit, vam haver de dir el següent embarbussament de memòria:
Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica,
va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics.
Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica,
els seus fills no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics.
Ens va fer veure que en realitat el que ens havíem d'aprendre de memòria és "xica, tica, mica, camacurta i ballarica" i era anar repetint-ho. Cap al final de la classe, ens el va fer tornar a dir, i aleshores moltes ens el sabíem! D'aquesta manera, ens va dir que l'anéssim dient mentre cuinem, mentre ens rentem les dents, ens dutxem, dir-lo mentre fem altres accions, en veu alta, i així al final surt el text sol. Això ho fan la majoria d'acots al aprendre's el paper, diuen el text moltes vegades van repetint i repetint, mentre fan altres coses i accions, sense haver de pensar en el que estan dient. D'aquesta manera a l'hora de dir-lo surt sol.


També vam parlar sobre llegir en veu alta. La lectura en veu alta és lectura per els altres, qui llegeix ens fa la feina. Els altres reconstrueixen la imatge. Quan veiem una coma hem de fer una pausa de tres segons, i 5 segons en un punt, d'aquesta manera ens permet reconstruir la idea que s'acaba de llegir, i també ens permet mirar les cares dels que ens escolten.


A continuació la Rosa ens va comentar algunes coses sobre el treball de "Territori i Identitat" que hem de realitzar amb grup de tres persones. Ens ha lliurat els objectius, les pautes de treball, les pautes d'avaluació i les recomanacions.


I per acabar, hem comentat un text: La composició del text: planificació, composició i revisió.
Adaptació de: AMADEO, I.; SOLÉ, J. (1996). Curs pràctic de redacció. Barcelona: Editorial Columna
Hem parlat dels passos a enfrontar-se al full en blanc:
- Planificació: Marcar de que parlaràs
                     Reflexionar: 1a) Anàlisi de la situació comunicativa: A qui?, Què?, Per què?, Com?
                                       2a) Recollida d'informació, pluja d'idees.
                                       3a) Selecció i ordenació.
- Redactat: Transformar idees a text oral o escrit, organitzar-ho; estructura
                                                                                                 paràgraf (conté una sola idea).
- Revisar: Examinar en el sentit d'un metge: forma (competència lingüística, connectors).
                                                                 continguts (coherència, adequació). 

GTIC

Dijous 20 d'octubre, al començar la classe vam parlar dels Creative Commons, ja que la viquipèdia està sota aquesta llicència, per tant, podem modificar els textos i compartir-los. Però diaris com per exemple la Vanguardia i llibres no es poden copiar (copyright). A continuació, com que avui era la primera rebisió del que haviem treballat amb una pàgina de la ciquipèdia, unes companyes ens van ensenyar el que havien modificat.

Tot seguit, vàrem veure diferents pàgines webs d'on podíem extreure fotos, d'aquesta manera vam comparar-les i vam arribar a la conclusió de quina era la més correcta. La primera és http://www.flickr.com/ en aquesta pàgina qui vulgui pot penjar les seves fotos. Clicant el botó dret a sobre de la imatge, pots veurem si aquella imatge la podem copiar o no. Hi ha algunes que sí, però en hi ha altres que no. Si busques les fotos que podem copiar, aleshores t'apareixen totes i ja saps que aquelles les pots agafar sense cap problema.
La segona és http://www.sxc.hu/ aquí, qui penja les fotos és fotògraf, i podem agafar les fotos que vulguem sempre i quan mirem si tenen creative commons.
I l'última és http://www.google.com/imaghp és una cerca més avançada, però google no té fotos, el que fa és agafar-ne altres que estiguin penjades a diferents webs. Per tant, si mirem quines podem copiar en són molt poques i de baixa qualitat.

D'aquesta manera, podem veure com la millor de les tres és flickr i no google. Ja que flickr t'ofereix moltes imatges de gran qualitat, en canvi google no.

Tot seguit, vam veure què és el Jamendo. És una pàgina web http://www.jamendo.com/es/, on pots escoltar música gratuïtament i la pots copiar i compartir.

Finalment vam llegir una introducció sobre software: http://www.edu365.cat/eso/muds/tecnologia/programari2/index.htm, que parla sobre el programari lliure: un programa amb la llibertat d'usar-lo d'estudiar-lo i adaptar-lo, introduir-hi millores i fer-les públiques. Un cop llegit vam resoldre dubtes com per exemple: la diferència entre un codi font (conjunt d'instruccions escrites en un llenguatge de programació que un sistema informàtic ha de processar per poder-les executar) i un codi executable (conjunt d'instruccions en codi binari (cadenes d'uns i zeros) que només l'ordinador pot interpretar, executar i complir).

Classe de GTIC (Gestió de la informació i TIC)

Avui dia 18 d'octubre, primer de tot, a calsse hem treballat amb el Google docs i hem aprés que a més de crear documents compartits també podem crear fulles de càlcul.

A continuació hem parlat i debatut sobre 4 situacions que succeeixen a les escoles diàriament:

A- El professor d'educació física diu als seus alumnes: "Per demà, tothom vindrà a classe amb unes "Nike. Foamposite Pro" per a poder fer les pràctiques de basquet.

B- Estem a classe fent un projecte de col·laboratiu de ciències i diem als nostres alumnes: Aneu a google, cerqueu imatges sobre la terra i les aneu enganxant i comentant al Word.

C- Per a preparar una classe, el mestre ha confeccionat un fantàstic PowerPoint en el que li manquen les dues últimes diapositives, l'envia per correu electrònic als seus alumnes amb la instrucció següent: Obriu el PowerPoint, fet amb la versió 2007, i completeu les dues últimes diapositives amb les dades que falten i la propera setmana el porteu a classe per comentar-lo.

D- El professor de ciències, en una excursió, diu als seus alumnes: "Entreu a la botiga de record, agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares"
Totes estàvem d'acord en que la primera situació, la A, és incorrecte ja que estem obligant a els nens a portar unes bambes determinades per poder realitzar les classes, i en el cas de no portar-les no podria fer la classe de bàsquet. Tot seguit, creiem correcte la C, ja que suposa una feina conjunta entre el mestre i l'alumne. Ajuda a completar i elaborar idees i opinions diferents. De la mateixa manera també estàvem d'acord en la D, perquè també estàs forçant a els nens a comprar una postal, cosa que potser ells no volen. I finalment, ens hem posat d'acord en que  la B és una situació correcte per aprendre a fer una recerca d'informació.
Però resulta, que pensant-ho detalladament, totes les situacions són incorrectes, ja que les dues que pensàvem que eren correctes, primer de tot, hi ha molts nens que tenen el word 2007 piratejat i per tant és un delicte. I a continuació, agafant imatges d'internet, no estàs respectant els drets de l'autor.

Seguidament, hem llegit un article dl País; Autores españoles emplean la copia libre de Creative Commons. A continuació us deixo l'enllaç perquè el pugueu llegir:

http://www.elpais.com/articulo/red/Autores/espanoles/emplean/copia/libre/Creative/Commons/elpeputec/20050310elpcibenr_5/Tes

A partir d'aquest text hem aprés a com saber en una pàgina web, si podem o no podem copiar la informació o les fotografies que hi ha. Per saber-ho hem de mirar al final de la pàgina web i fixar-nos si posa creative commons, la qual cosa vol dir que podem copiar la informació, o com en el cas de la Vanguardia: Copyright La Vanguardia Ediciones S.L, on no podem copiar la informació.

I finalment, nosaltres, hem afegit el Creative Common en el bloc, per tal de que qui vulgui pugui fer servir la informació que anem penjant al bloc.

Google Docs

En la última classe de GTIC, dijous 13 d'octubre, vam treballar amb el Google Docs. És un programa on podem crear via web documents de text i fulles de càlcul. Ens permet que qualsevol fitxer que haguem creat pugui ser compartit amb altres usuaris del servei que indiquem. A més, aquests usuaris poden al mateix temps editar-lo de manera col·laborativa. 

Primerament hem de crear-nos una compte de gmail, i així podrem accedir al nostre Google Docs. Els nostres documents s'emmagatxemen en la línia, per tant nosaltres podem accedir-li des de qualsevol ordinador amb internet. Els arxius es van ordenant per ordre de renovació. Amb aquest programa, tots els usuaris poden treballar alhora des d'ordinadors diferents, veient els canvis que poden fer els altres a l'instant. També hi ha un xat al costat esquerra ,en el qual els usuaris poden parlar sobre propostes o problemes que puguin tenir.

A continuació us adjunto un vídeo on explica que són els Googles Docs, i així ho pugueu entendre millor.

La descripció

Dimarts passat 11 d'octubre al petit grup de classe de COED (Comunicació Oral, Escrita i Digital) vam veure diversos models de descripcions i vam parlar de la descripció, que ens pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, etc. Ens proporcionen informació i característiques diferents dels objectes que estem parlant i ens volem referir. Podem distingir dues classes de descripció:
La descripció objectiva: on l'autor adopta una actitud imparcial, i descriu amb la major objectivitat i precisió possible. És una caracetrística dels textos acadèmics i científics.
La descripció subjectiva: on reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte. Té una finalitat estètica. En general, volen donar raó, de forma organitzada i exhaustiva, de les característiques del món natural i social.

L'estructura dels textos descriptius es basa en tres punts:

1. Establiment del tema, es pot establir des de l'inici o bé després d'enumerar les característiques.
2. Caracterització, on es distingeixen les qualitats i propietats.
3. Relació amb el món exterior.

Per fer una descripció, cal seleccionar detalladament les paraules precises, que ens permeten imaginar l'objecte. Per tant és essencial explorar la situació, i realitza segons una perspectiva o un punt de vista determinats. El propòsit del text orientarà la descripció, i el contingut respon a preguntes, explícites o implícites (que és?, com és?...).

El segon pas, és ordenar les informacions que hem obtingut. Seguidament, iniciarem la redacció del text descriptiu. En les descripcions subjectives i expressives hi sol haver moltes comparacions i metàfores. Els elements més característics són els noms i adjectius valoratius.

Al redactar el text hem de tenir en compte les següents tècniques descriptives: els sintagmes nominals àmpliament adjectivats, els verbs en present o imperfecte d'indicatiu, les paraules que descriuen impressions sensorials, la terminologia, les definicions, les enumeracions els recursos expressius.

Un exemple de models desceiptius és la cançó de "Oh Jennifer" on ens descriu a un català. Seguidament us adjunto el vídeo de la cançó perquè pugueu veure-ho.

També varem veure diferents models, com una poesia; Si parlo dels teus ulls, Miquel Martí i Pol, una novel·la; Els homes que no estimaven a les dones, Stieg Larsson, un conte; Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix (traducció i adaptció de Pete Seeger), i un vídeo; Summercat, anunci d'Estrella Damm, campanya estiu 2009. A continuació podeu veure el vídeo de l'anunci d'Estrella Damm Formentera.

Pràctica de recerca a la Biblioteca de Blanquerna

Ahir 13 d'octubre la Mireia Garcia i jo vam anar a la biblioteca per realitzar un activitat de seminari, en la qual havíem de buscar llibres d'Educació Infantil, revistes i articles que parlessin sobre el primer dia d'escola a P3. Vam poder veure tota la informació que hi ha a la biblioteca de Blanquerna sobre Educació Infantil, i conèixer millor on estan les coses (tant sigui revistes, llibres, articles, o revistes d'altres anys). Seguidament us adjunto l'enllaç del bloc de la Mireia Garcia, perquè pugeu veure la feina que vam fer.

http://mireiagm.blogspot.com/2011/10/practica-de-recerca-la-biblioteca-de.html

"Por temor a enfadar a los hijos, los padres ya no educan"

Ahir dimarts 11 d'octubre a seminari vam comentar un article de La Vanguardia de Visctor-M Amela, Ima Sanchís i Lluís Amiguet: Por temor a enfadar a los hijos, los padre ya no educan. És una entrevista a l'escriptora Ana María Moix, en la qual parla una mica sobre la seva infantesa, i ens dóna la seva opinió sobre l'educació.

Segons ella, se'ls hi ha de donar alguna plantofada a els nens quan no fan el que vols, en l'article exposa un exemple en el que ella dóna alguna "collega" per ensenyar-los a saludar al porter, al taxista... A classe parlant sobre aquest tema vam arribar a diverses conclusions sobre si està bé o no. Alguns estaven d'acord i altres no, però després de debatre-ho i reflexionar-hi vam arribar a la conclusió de que no se'ls ha de pegar. Primer de tot, no ens agradaria que ens ho fessin, i ells són persones com nosaltres. Els nens imiten i per tant acabaran fent el mateix. Es tornen més indefensos, i nosaltres no els respectem. Ja que ells han de fer les coses ben fetes pel fet de que s'han de comportar correctament, no perquè saben que si ho fan malament després els pegarem.

És un tema molt interessant, ja que l'educació d'un nen és una cosa fonamental i molt important.

Us adjunto la pàgina web on surt l'article per tal de que el pugeu llegir, ja que parla de moltes coses rellevants relacionades amb l'educació.

http://victoramela.com/2011/10/la-contra-ana-maria-moix-escritora-por-temor-a-enfadar-a-los-hijos-los-padres-ya-no-educan/

Conferències de Sir Ken Robinson

Degut a la ausència de la Rosa Soler a classe de COED el divendres 30 de setembre, vam haver de realitzar una tasca que cosistia en: analitzar dues conferències de Sir Ken Robinson. Argumentant el seu gran èxit.

L’èxit de les seves xerrades és degut a la claredat en que s'expresa, i la seva forma de pensar. A més, exposa exemples perquè veiem la importància del que diu, la seriositat del tema. Amb relació a els exemples que dóna, fa que en traiem les nostres pròpies conclusions. Ens fa pensar per un moment en el tema del qual parla. Adonar-nos-en del que realment passa, exposant-nos el seu punt de vista.

Tot i no portar cap guió, no improvitza del tot les seves xerrades. És a dir, ell s’estructura uns punts, dels temes claus i principals dels que parlarà. A partir d’aquests punts, comença a desenvolupar el seu discurs. A vegades jugant amb les reaccions del públic. Entre mig afegeix experiències que fan riure a la gent, i alhora fa que la xerrada no sigui tan pesada, la fa més interessant i entretinguda.

Els seus discursos estan ben estructurats, tot començant introduint-nos al tema. Afegeix anècdotes i com en el segon vídeo, cita frases interessants, relacionades amb el tema. Per últim fa una conclusió final, la qual ens fa pensar i reflexionar sobre aquell tema. Per tant entenem perfectament quan ha acabat.

En aquestes dues xerrades podreu comprovar-ho.

En el vídeo de “Las escuelas matan la creatividad” argumenta i desenvolupa uns temes relacionats amb la creativitat humana, tot anomenat la importància que desenvolupa en l’educació.
Els adults han adquirit a els nens la por a equivocar-se, i així estan eliminant la creativitat en l’educació. Com diu tot citant la frase de Picasso: “Tots els nens neixen artistes. El problema és seguir sent artista mentre creixen”. 

A l’altre “A iniciar la revolución del aprendizaje” tracta de la crisi de relscursos humans. Sobre el mal us que fem dels nostres talents. Ens parla de dos tipus de persones; la gent que no gaudeix del que fa, i la que estima el que fa. El problema aquí és a causa de l’educació. Degut a això, ens explica una anècdota d’un noi que volia ser bomber des de petit, i el professor estava en contra pel potencial que tenia. Però més tard al entrar em el cos de bombers, va salvar-li la vida al mateix professor, a ell i a la seva dona.
Això ens ve a dir, que sempre hem de fer el que ens agradi. No fer mai el que els altres ens diguin. Per tant hem de canviar el model industrial.

Els wikis

Avui, 4 d'octubre a classe de GTIC hem parlat sobre què són els wikis.

Una de les funcions que tenen els wikis, són per resoldre tasques comunitàries, tot editant l'informació que un a proporcionat, i seguidament guardant-la de manera què tothom pugui veure les modificacions que s'hi han fet. Però també pot ser una història o informació sobre algun tema en concret.

Els continguts estan en constant revisió i actualització. Es van enriquint amb les noves aportacions. Per tant, les pàgines s'editen i es revisen en funció dels continguts, la qual cosa fa que sigui dinàmic.

És una tasca col·laborativa, que promou el voluntariat. Un exemple de wiki, és la Viquipèdia, on tothom pot modificar i ampliar la informació segons cregui convenient. En conseqüència, és possible que a vegades la informació que nosaltres hem extret de la Viquipèdia no sigui viable, d'aquesta manera sempre hauríem de revisar que la informació sigui certa, tot visitant altres pàgines webs que parlin sobre el tema en concret que ens interessa.

A continuació us adjuntaré un vídeo per tal que pugeu entendre millor que és un wiki.

Els blocs

Els blocs faciliten la comunicació interpersonal. Es fan servir per opinar, compartir recursos, explicar experiències...  
A diferència dels wikis, els blocs són individuals. Normalment solen tenir un apartat on parla sobre l'autor. Solament hi ha una part que és pública, perquè l'autor té una contrasenya per accedir-hi i modificar o afegir el que cregui convenient. En canvi en els wikis, tothom pot modificar el que cregui adequat. El seu enfocament, és més personal i cap a un tema en concret. Però pel que fa amb els wikis, va enfocat a projectes comuns.

La wikipèdia

És una enciclopèdia on-line. On tothom col·labora introduint una informació. Però s'han de seguir uns passos per editar, i aixòés el que fa que la wikipèdia sigui fiable. El llibre d'estil té per objectiu que les coses es facin de manera semblant. Si tothom ho fa de la mateix manera, la Wikipèdia serà més fàcil de llegir, més fàcil d'escriure i d'editar.

Web 2.0
 És una nova web basada en comunitats on els usuaris són els creadors dels continguts, on hi ha comunicació per damunt de tot. Els usuaris són els que creen i organitzen els continguts, per tant, s'estableix una estructura de la informació.

Classe de Gestió de la informació i TIC

Aquest dijous 29 de setembre, a classe de GTIC vam començar per resoldre els dubtes sobre com penjar un vídeo al blog. Va sortir una companya a ensenyar-nos el seu blog, i entre tots vam poder solucionar els petits problemes.

A continuació el Jordi (el mestre) ens va parlar sobre els treballs que hauríem de realitzar durant aquest semestre. Un d'ells, és un treball en grup d'unes cinc o sis persones. Consistirà en elaborar un seguiment sobre una persona, la qual segons el nostre criteri és un bon comunicador, com per exemple Eduard Ponset, Quim Monzó, entre altres. Per tant, haurem de llegir el seu blog, informar-nos de tots els escrits que pugi publicar en el diari, de tot el que digui en la televisió o bé en la ràdio. Hem d'observar-lo bé en tots els mitjans de comunicació per tal d'extreure'n una gran informació sobre el per què creiem que és un bon comunicador.

Degut a aquest treball, ens hem hagut de crear una compte de "twitter" una xarxa social, on tothom diu la seva i també pots comunicar-te amb altres persones que en tinguin. És una eina molt útil per a seguir el comunicador que triem, ja que gràcies al twitter, podem saber com escriu, quan escriu, com pensa i què n'opina sobre les notícies d'actualitat. També cal fer-li preguntes sobre temes que ens interessin i ens siguin útils, ja que podria contestar-nos i ens enriquiria més el treball.

L'altre treball que hem de realitzar és sobre el concepte d'Identitat i Territori. Tracte de fer grups de 3 persones i s'haurà d'exposar el tema durant uns 10 minuts. Ha de referir-se a algun lloc el qual tu ets com ets en part per la influencia d'aquell lloc, lligat a les emocions.

I per finalitzar la classe, hem aprés que a part de penjar vídeos en el nostre blog, també podem pujar àlbums de fotos a través de Picasa, vídeos d'algun programa, i presentacions en format pdf.