Mirada educativa

Avui, 29 d'octubre, a Seminari he comentat la meva mirada educativa.

En aquesta fotografia, on es veu a una persona llençant peles de mandarina al terra, he volgut expressar que tots junts hem de fer un esforç per mantenir els carrers de la ciutat nets. Però és una feina que hem de fer conjunta, en equip.

D'aquesta manera, ho he relacionat en que des de petits hem d'aprendre a treballar conjuntament en equip, perquè a part d'aprendre a respectar-nos mútuament, aprendrem dels altres. I si nosaltres no col·laborem la feina feta en grup no serveix de res, ja que hi haurà un que espatllarà tot el de la resta.
Per acabar he volgut citar una frase de "Xarxa Territorial d'Educació Infantil a Catalunya" del llibre Documentar, una mirada nova. En la pàgina 50 on diu "[...] sembla que el seu repte és tot un altre: pujar per la rampa de baixada, això sí, ajudant-se l'una a l'altra." Aquí podem veure com amb l'ajuda entre elles aconsegueixen l'objectiu, que és pujar tots al tobogan.

PREZI

Dijous 24 de novembre, a classe de GTIC, vam estar parlant sobre el Prezi. Un programa que s'utilitza per suggerir i treballar amb metàfores visuals. On es plasma la realitat de la què vols parlar, és un mapa general de tota la informació.
Les principals característiques que hem definit a classe són les següents:

• És un entorn de treball on-line.
• És gratuït i té una versió educativa.
• Podem editar/compartir col·laborativament.
• Tenim diferents modalitats de privacitat. Per exemple podem copiar i modificar prezis d'altres persones.
• És un entorn multimedial.
• Podem treballar a partir de metàfores visuals.
• Permet mostrar plans generals i focalitzar en parts concretes.
• Els frames ens permeten definir parts.
• El path permet estructurar l'ordre dels frames.
• En prezi treballem sobre un espai en blanc. No hi ha diapositives com en PP
• El seu ús és senzill.
• Prezi treballa amb tecnologia flash.
• Solament podem canviar la plantilla però no el tipus de lletra o el fons.

Tot seguit us adjunto un vídeo que ens parla del prezi:



Per finalitzar, us mostraré una petita presentació que vaig realitzar a calsse, per tal de començar a familiaritzar-me amb el prezi.

GITC on Prezi

Documentar una miada nova

A seminari vam estar parlant sobre el llibre de Documentar una mirada nova, Xarxa Territorial d'Educació Infantil a Catalunya.
Vam comentar diverses parts del llibre que ens van semblar interessants com per exemple, que ens diu que la manera d'aprendre de cada nen és diversa. Que per aprendre cal temps per resoldre un repte. És un llibre on hi apareixen moltes imatges, i podem veure com els nens descobreixen i experimenten amb diversos materials. Com s'ajuden entre ells per baixar un tobogan. Com juguen amb les obres que creen el seu cos.
Com prenen la responsabilitat de para taula, de sentir-se importants i valorats. La manera de jugar amb al mirall, al veure-s'hi reflectits. La complicitat d'ajudar-se entre ells (a menjar o a posar-se el pitet).

Per què documentar i què vol dir documentar? Per millorar i recordar el que han fet   

els nens. Ens permet diverses maneres d'observar, de créixer. Un interès específic, que requereix un acte de consciència.
Documentar per poder compartir, sabem si els altres funcionen igual que nosaltres. Reflexionar conjuntament. Si observem nosaltres podem documentar i desprès interpretar.

http://www.rosasensat.org/editorial/llibres/colleccions/?colleccio=Temes+d%27Inf%E0ncia&view=373

POEMA de Josep Sabaté i Massa

Fa dos divendres, el dia 12 de novembre, haviem de portar un poema per recitar-lo a classe.

AQUEST MAR QUE TINC PRESENT CADA DIA

Quin goig que em fa de contemplar aquest mar

que tinc present des del matí fins a la nit,

quan obro la finestra en clarejar

o quan la tanco a l'hora d'anar al llit.

Aquest mar blau que tinc per companyia,

que es mostra diferent matí i tarda,
que a cops està tranquil, ple d'harmonia,
i en altres moments et fa sentir basarda. 
                                                                                                

[...] I no esperis d'ell un sol miracle.

Quan posa geni, deixa'l esbravar;

un cop calmat, es sentirà culpable

i novament et deixarà estimar.

Josep Sabaté i Massa

SABATÉ I MASSA, J. Obra literària. 1a ed. Cerdanyola del Vallès: Montflorit, 2007.

He escollit aquest poema, perquè reflecteix molt bé el que significa el mar per mi. Un mar que sempre ens fa companyia, sempre està allà. No el trobem igual en tots moments, però sempre ens deixa estimar-lo.

Foto: Moyan Brenn (fliker)

GIMP

Dijous dia 10 de novembre a classe de GTIC vam retallar, escalar i retocar una imatge a partir del programa Gimp. Les característiques més importants d'aquestes imatges són:
- La grandària. La quantitat de píxels que té la imatge, calculant-ho amb la quantitat de píxels  horitzontals multiplicat pels verticals.
- El pes. El que ocupa la imatge en memòria. Mesurat en Bytes.
- La profunditat de color. Nombre màxim de colors que pot arribar a tenir la imatge.
- La resolució. Relació entre el nombre de píxels i l'espai físic que ocupa.

Les dimensions que té la imatge, és la grandària. Quan més qualitat i més pes, més píxels tindrà la imatge. De la mateix manera que quan més píxels, més qualitat tindrà la imatge. Tot i què depèn molt del fotògraf i de la càmera.
La imatge quan la gravem en el fons estem gravant molts punts de colors (profunditat de colors. Molts o pocs colors).

Resolució: com distribuir els píxels en una quantitat d'espai. És la relació entre el nombre de píxels i l'espai físic que ocupa.

A continuació, faré el que hem fet a classe.

- Imatge original:

- Retallar: per fer-ho, hem d'anar a "Heramienta de recorte", rel·leccionar la part que volem, i seguidament apretar "Intro" per tal de que tota la resta de la fotografia desapareigui i ens quedi només la part que voliem.

- Poca qualitat: hem tornat a obrir la imatge que haviem retalalt anteriorment i al guardar-la hem posat que la qualitat sigui de poca (20). Tot seguit l'hem comprimit a 800 megapíxels, anat a "Imagen", "Escalar la imagen". D'aquesta manera, l'altre pesa deu vegades més, degut a la quantita de píxels.

Windows Movie Maker

Dimarts 8 de novembre a classe de GTIC vam utilitzar el Movi Maker. Vam haver d'agafar un vídeo de la Blanquerna i retallar-lo, modificar-lo, de manera que durés 1 minut. Per tant, vam treballar amb el llenguatge audiovisual, on hi ha les 3 N bàsiques que són: el so, la imatge i el vídeo.

El vídeo l'utilitzem per transmetre emocions als que l'han de veure. Com vam veure l'altre dia amb els dos exemples de vídeos (el que treballava amb l'hemisferi esquerra, i l'altre l'hemisferi dret). D'aquesta manera, hem de crear sempre vídeos que ens transmetin emocions i sentiments.

Per començar el que vam fer és arrastrar el vídeo original al programa de Movie Make. Un com allà, vam aprendre a retallar i eliminar parts del vídeo que no volíem, tot prement a edita, divideix. Un com dividida la part que no volíem la seleccionavem i la suprimíem. També el que podíem fer amb aquesta part del vídeo era moure-la. Posar-la al començament o entre mig d'una altre seqüència.

Després vam treballar les "animacions", com fer aparèixer les diferents parts del vídeo de maneres diferents, de manera que apareixes la imatge per la dreta, per l'esquerra, difuminada, amb bombolles..., creant diferents efectes viduals. També hem hagut d'afegir-li una música que està guardada en la mateixa carpeta on guardem el vídeo. Per la música vam anar a: vídeo i afegir música. I per treure la veu de la gent que parla: edita, volum de vídeo.

Per anar acabant, vam afegir en algunes seqüències el nom de les parts de Blanquerna, com la biblioteca, l'entrada, etc., anant a: inici, llegenda. Per afegir els crèdits i el títol: inici títol, i inici, crèdits. Un cop finalitzat el vídeo el vam guardar: desar la pel·lícula en definició estàndard. I aquest n'és el resultat.

I acabat el vídeo, vam haver de penjar-lo al YouTube

La comunicació digital

Divendres dia 4 de novembre, a classe de COED, vam veure una entrevista de la Generalitat de Catalunya a Guillermo Orozco que seguidament en vam parlar i comentar. Ens deia que hi ha coses que no aconseguim veure a simple vista. El que veiem a la televisió és una imatge, no és la realitat.
A l'escola i a casa amb la família és el més important, els nens viuen en aquests dos escenaris. És qüestió de responsabilitat. El que fem o no a l'escola o a la família incideix en la imatge. Les audiències estan educant a partir del que veuen. Com allò que veiem és producte d'unes decisions, una presa de treball. Hi ha una despresa del potencial de les televisions. No s'està dotant la part psicopedagoga. A la imatge no se li dóna un valor significatiu, és com un complement del que diu el mestre.
Per haver nascut a l'era digital no vol dir que ja es sàpiga utilitzar les noves tecnologies. Per entreteniment enviem molts i molts missatges, i arribem a ser crítics d'allò que veiem.

Tot seguit, vam veure uns quants anuncis i darrerament els vam anar analitzant. Un dels que vam veure és el de Galerias, on la música, les imatges en moviment, l'acció, el punt de passar del silenci al caos, de l'avorriment a l'alegria. El tractament de les llums i les ombres. Fa que ens transmeti unes emocions, amb l'objectiu de persuadir. Fer un anunci que cridi l'atenció, tot anunciant roba bona, de qualitat, veient que els nens estirant-se, anat per terra, corre, i mullar-se no els passa res.
 Hi ha anuncis que ens criden l'atenció perquè tenen algun toc d'humor i això fa que la gent en parli més o en presti atenció. Per en hi altres que juguen amb els sentiments de les persones, utilitzant imatges que poden ferir, com és el cas de l'anunci: Oh Brother, on juga amb el sentiment de la família per anunciar un cotxe. Coses que no tenen molt a veure, però ho utilitzen per cridar l'atenció.

Power Point

Dijous passat 3 de novembre, a classe de GTIC, vam estar parlant dels power point. Abans, però, unes companyes ens van ensenyar la pàgina que havien modificat del la Wikipedia.
Tot seguit, vam veure un power point on hi havia un poema d'una impressora. En el que ens podíem fixar, primer que no hi havia cap imatge, segon era amb el fons negre i les lletres blanques per destacar, excepte les lletres grises de l'autor i la citació, ja que no es volia destacar tant. En aquest tipus de power point, el que podem treballar és el contingut, els verbs i el significat de les paraules.
Contraposat a aquest, vam comentar d'un poema que parlava del mateix que abans, però cridava més l'atenció i arribava a l'espectador de manera diferent. Era una fotografia de la impressora que descrivia el poema, primer una companya va llegir el poema en veu alta i al acabar va aprèixer un so i la imatge de la impressora.
Amb aquest dos power points, veiem les diferències que poden haver-hi en diferents power points. Havíem de llegir l'article de 12 PROPSTER D'ÚS CREATIU I MULTIMEDIAL DEL PROGRAMA POWERPOINT, de Jordi Simón, on entre altres coses ens parla sobre l'ús tradicional, i l'ús creatiu. Els d'ús tradicional, són els que tenen molt de text, on l'alumne pot prendre apunts i no és perd, tot i que sovint hi ha molt de text, i el mestre no explica sinó que llegeix. Els d'ús creatiu, en canvi, són els que no tenen tanta lletra, sinó que més aviat hi apareixen moltes imatges i so. D'aquesta manera l'educador ja no llegeix el que apareix en el power point, per tant li facilita el discurs i el que vol transmetre.



És important afegir animacions, i crear power points on els nens hagin de relacionar coses per tal de crear un diàleg amb ells mateixos. Per exemple: el gat és un animal salvatge? L'elefant no és salvatge? També són importants els que tenen hipervincles, fa que treballin la lògica i relacionin, per exemple: les granotes volen? sí (sortirà; malament), no (sortirà; bé). Els que són creatius transmeten emocions, dolor, tristesa, pena. Transmeten un missatge clar.

Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat

Divendres 27 d'octubre a classe de COED, tot i parlar dels 6 primers capítols del llibre de RUBIO, J.; PUIGPELAT, F. (2007). Com parlar bé en públic. Ed. Mina. Barcelona, ja que els havíem de dur llegits i amb els corresponents apunts, el qual us en faré un resum complet de tot el llibre un cop estigui tot llegit i treballat. A classe vam parlar de com hem de parlar en públic, en una conferència o en una exposició. Què és el que hem de fer per cridar l'atenció del públic i que ens escoltin.
L'estructura del discurs es basa en tres parts: primer de tot la introducció. On es presenta el tema i els objectius, l'orador aporta recursos per tenir seguretat, per començar bé. Hem d'aprofitar que el públic està en el nivell més alt d'expectació. A continuació, trobem diferents maneres de començar. Podem fer un comentari breu sobre el títol del tema. Presentar el objectius, per tal de centrar l'atenció dels oients i motivar-los. També podem presentar el guió del que parlarem, i fer preguntes per anticipar-nos al tema.
Podem mostrar alguna notícia o dades recents per tal de documentar als oients, com també podem explicar alguna anècdota ben escollida i que condueixi al tema.
La segona part del discurs és el desenvolupament. La selecció i l'ordre de les idees segons l'objectiu del discurs, ja sigui per a informar o per a convèncer. És la part en que l'orador comença a baixar l'atenció.
I finalment la conclusió, on l'orador tornar a mostrar interès ja que percep que el discurs s'acaba. Es tracta de tancar el discurs, sintetitzar les idees principals i oferir una visió global del missatge. Deixar una bona impressió final.
Tot seguit, tenim diferents fórmules per ha realitzar el tancament; podem repetir la introducció, resumir els punts principals, anunciar un esdeveniment futur, fer una promesa o apel·lar als sentiments. El llenguatge que hem d'utilitzar ha de ser neutra, precís i accessible, cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes, i són necessaris els connectors lògics que cohesionin el discurs i els marcadors textuals.           

Foto: EFE